La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha informat dels eixos principals de les polítiques del Departament per a la nova legislatura en la seva primera compareixença davant la comissió de ram al Parlament.
“Volem construir un sistema cultural de referència per als catalans i les catalanes: posar la ciutadania al centre de la cultura, i la cultura al centre de les polítiques públiques”, ha afirmat Garriga. “Ho volem fer amb consens polític, bona governança i lideratge institucional”, ha afegit.
La consellera ha dit que és una prioritat “reprendre l’activitat cultural el més ràpidament possible i donar resposta a la precarietat, que abans de la crisi ja existia en el món cultural i que s’ha accentuat” amb la pandèmia. “Sortim d’una temporada que ha estat molt dura pel sector cultural”, ha apuntat, tot recordant que per aquest 2021 s’han mobilitzat 26 milions d’euros addicionals per la cultura, més enllà del pressupost previst fins ara pel Departament, i que l’any passat van ser 50 milions addicionals.
Per als propers quatre anys de legislatura, l’acció de govern del Departament s’estructura en quatre eixos: transformació del sector, accés a la cultura, llengua i audiovisual.
“Volem millorar les condicions tant dels treballadors com dels públics de la cultura, tenint en compte que tots, com a individus, formem part del sistema cultural català d’alguna manera o altra. Treballarem per fer realitat el 2% de la cultura; analitzarem les necessitats actuals de la llengua i de l’audiovisual, i revisarem i dotarem tot allò que ja s’estava fent correctament en el nostre sector”, ha afirmat.
Transformació: construcció d’un sistema cultural de referència
2% cultural
L’acció principal d’aquest eix és dedicar un 2% del pressupost de la Generalitat a polítiques culturals. “Ho aconseguirem durant aquesta la legislatura, fent un esforç pressupostari superior el proper 2022”, ha promès Garriga. “Els darrers anys, la plataforma Actua Cultura ha estat molt clara demanant aquest 2%, i ha aconseguit agrupar tot el sector sota aquesta demanda. No només entenem, sinó que compartim les seves preocupacions, i per això aconseguirem aquest canvi en la dotació pressupostària del Govern”, ha assenyalat.
“Cada euro invertit en cultura ha de tenir el màxim potencial transformador per a la gent”, ha subratllat la consellera. “Hem d’aprofitar al màxim els recursos econòmics addicionals, i això vol dir impulsar les millors polítiques públiques escoltant els públics, els creadors, les empreses, les entitats i el conjunt d’administracions públiques”.
Garriga ha reconegut que l’impacte de la Covid-19 ha estat especialment profund en un sector que, tradicionalment, no ha disposat de suficient finançament públic i privat, i s’ha compromès a treballar per millorar la situació. “Per una banda, volem reprendre tot allò que funcionava, i per l’altra, volem construir un sistema més òptim pel context actual”, ha reblat.
Mancomunitat cultural
“Enfortirem la Mancomunitat Cultural, que coordina les polítiques culturals entre l’administració de la Generalitat de Catalunya i les Diputacions, incorporant-hi una representació dels municipis”, ha assenyalat la consellera. Aquesta és una de les accions que el CoNCA demana en el seu darrer informe anual “i amb el qual compartim moltes necessitats d’acció”, ha dit Garriga.
A més, es redefinaran les estructures del Departament de Cultura i la governança dels seus equipaments i organismes per alinear-los encara més a l’estratègia global i millorar i avaluar permanentment els seus objectius.
Suport a artistes i creadors
Una altra de les accions d’aquest eix és el suport i la dinamització dels artistes i creadors catalans. Des de la Conselleria s’han destinat ajuts directes com l’extraordinari per a professionals de la cultura o les beques de recerca i innovació, beques de formació i perfeccionament, o, indirectament, línies de suport a activitats de centres de creació i producció, o a projectes d’arts visuals, entre d’altres. “Amb la voluntat de reactivar tot aquest teixit i potenciar la represa de la seva activitat, volem posar l’accent en la generació de projectes i llocs de treball de qualitat”, ha apuntat la Garriga.
Igualtat de gènere
“No podem parlar de la construcció d’un sistema cultural de referència sense tenir en compte la igualtat de gènere”, ha afirmat Natàlia Garriga. En aquest camp, el Departament de Cultura desenvoluparà diverses accions, com per exemple, l’increment de la presència i la millora del criteri de gènere en totes les línies d’ajuts, i la redacció d’un protocol contra violències masclistes en els equipaments culturals, que es farà conjuntament amb el Departament d’Igualtat i Feminismes.
Nova Llei de patrimoni català
Una altra de les accions és la nova Llei de patrimoni cultural català, ja que l’actual regulació és dels anys 90. La Conselleria entén que l’experiència, els coneixements acumulats, l’avenç de la tècnica, els referents internacionals i sobretot l’evolució del concepte del patrimoni cultural fan necessari actualitzar i modificar la normativa.
Potenciació dels equipaments de base associativa
El Departament de Cultura activarà un programa de potenciació dels equipaments culturals de base associativa. “Aquesta xarxa associativa és un patrimoni propi de la nostra societat i cal que, com a tal, rebi l’atenció i els ajuts necessaris perquè pugui mantenir-se actiu i pugui continuar treballant des de la base aquells aspectes culturals a què es dedica cada una de les entitats, i alhora també mantingui aquells aspectes més beneficiosos socialment, en camps com l’educació o la cohesió social”, ha explicat Garriga.
Internacionalització
La construcció d’un sistema cultural de referència també inclou la internacionalització. “La pandèmia del coronavirus ha canviat la nostra manera de percebre el món, i això també té afectacions sobre els projectes d’internacionalització cultural”, ha dit Garriga. La consellera ha explicat que s’ha de repensar i obrir un debat en aquest sentit, com ara línies d’ajuts noves que permetin internacionalitzar la cultura catalana en el món post-Covid, reforçar la presència en mercats internacionals, i barrejar creació contemporània local i mundial amb les diferents mostres de cultura popular que conviuen al país.
Accés a la cultura
Subvenció a programes d’arts escèniques, música i arts visuals en horari escolar
Des del Departament de Cultura es treballa amb el d’Educació per integrar els ensenyaments artístics en totes les etapes escolars. “L’escola és un dels llocs més important on aprenem a relacionar-nos amb la cultura, i és important omplir-la de coneixement artístic per tal que els nostres nois i noies no surtin de l’etapa d’ensenyament obligatori sense haver estat mai en contacte amb el món creatiu”, ha dit Garriga. Per això, la Conselleria posarà en marxa unes línies d’ajuts a programes d’arts escèniques, música i arts visuals en horari escolar.
Llei de drets culturals
Durant la seva intervenció al Parlament, Natàlia Garriga ha afirmat que “la cultura és un bé essencial”, i per perquè aquesta declaració “es tradueixi en un dret efectiu”, la Conselleria impulsarà una llei de drets culturals “que reconegui tant el dret essencial d’una persona a l’expressió cultural com també a tenir accés a la producció cultural del país”. I ha afegit: “Ara estem sortint d’una crisi molt important, però en poden venir d’altres de qualsevol tipus i cal garantir el dret a la cultura de la mateixa manera que s’ha garantit el dret a la salut, a l’educació o a la justícia social”.
La llei farà especial èmfasi en la necessitat de garantir que les activitats culturals siguin inclusives, de manera que cap col·lectiu en quedi al marge per causes econòmiques, socials o de qualsevol altre tipus. Algunes de les línies que tractarà la nova normativa seran definir els drets culturals (accessibilitat, participació, llengua…); garantir l’accés digital als continguts culturals de Catalunya; assegurar la llibertat de creació i expressió dels artistes; establir els mecanismes per a la seva protecció, i obligar a desenvolupar polítiques d’igualtat, entre d’altres.
Programa Cultura Inclusiva
Una altra de les accions serà la creació del Programa Cultura Inclusiva que es treballarà amb el sector cultural públic i privat, per tal de garantir una programació concreta, oberta i estable adreçada especialment als col·lectius més vulnerables. “Hem de ser capaços de configurar un sistema cultural que faciliti la creació artística en totes les seves variants, al mateix temps que promogui la diversificació i augment del públic que participa de les activitats que es produeixen a Catalunya”, ha dit Garriga.
La consellera també ha anunciat que el Departament “treballarà per consolidar i ampliar les seccions relacionades amb la cultura i la salut durant aquesta legislatura”.
Espai públic: escenari de cultura
En l’àmbit de l’accés cultural, Garriga ha posat en valor l’espai públic com a escenari de cultura, la gran tradició d’espectacles i teatre al carrer, i el fet diferencial nacional d’expressió de la cultura als carrers i places, festes majors o altres festes tradicionals, des del món escènic català a través del teatre, el circ, la música, etc. En aquest sentit, ha anunciat una taula de treball amb el Departament d’Interior per tal de revisar la Llei de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives perquè s’adapti a aquest objectiu.
Pla de Museus 2030
La darrera acció d’aquest punt és continuar desenvolupant el Pla de Museus 2030, que recull el conjunt de les polítiques de la Generalitat per als equipaments museístics catalans, defineix les actuacions per dur-les a terme i quantifica els recursos econòmics, tècnics i humans per poder-les executar. Entre els seus objectius contempla enfortir els lligams entre societat i museus.
Llengua
Secretaria de Política Lingüística
La diversitat lingüística dels territoris catalanoparlants és una altra de les línies de treball principals del Departament de Cultura. “La nostra intenció és posar sobre la taula, en un debat obert a tothom, la situació de totes les llengües que es parlen a Catalunya, amb dades a la mà i garantint el present i el futur del català, l’occità i la llengua de signes catalana en aquest context plurilingüe”, ha manifestat la consellera.
Tot i admetre que s’ha fet molta feina des de les institucions davant la complexa situació, es considera que cal seguir avançant: “El model català de política lingüística necessita una revisió a fons”, ha dit Garriga. En aquest sentit, el Departament ha elevat el rang orgànic de Política Lingüística de direcció general a secretaria, al capdavant de la qual hi ha el catedràtic Francesc Xavier Vila, amb sociolingüista expert en l’evolució de les llengües.
Pla Nacional per la Llengua
Natàlia Garriga ha instat tots els grups parlamentaris de la comissió a treballar per la normalització del català. “Hem de ser realistes amb la situació de la llengua catalana. Hem d’acordar un Pla Nacional per la Llengua, i ho hem de fer junts”, ha apuntat. “Més de 40 anys després, no hem assolit els mínims amb què ens vam comprometre els primers anys de la democràcia. És molta, i de tot arreu, la gent que ha treballat any rere any per la normalització lingüística. Necessitem que tots els grups parlamentaris us comprometeu amb la diversitat i la riquesa lingüística d’aquest territori, i per això us estenem la mà per col·laborar en aquest Pacte Nacional per la Llengua”, ha afegit.
Pla plurianual i revisió dels mecanismes de promoció de la llengua
En consonància amb això, la Secretaria de Política Lingüística elaborarà una anàlisi prospectiva de l’evolució sociolingüística de Catalunya per als propers 15-20 anys, per tal de poder planificar les actuacions que cal prendre en la matèria, i també establirà un Pla plurianual de política lingüística sobre una base d’indicadors objectivables.
En aquest sentit, la Secretaria estarà en contacte amb totes les direccions generals del Departament, així com els altres òrgans que formen part del Govern, per tal d’analitzar la salut del català en tots els àmbits de la societat. Una de les seves tasques serà revisar el funcionament dels mecanismes de promoció i protecció de la llengua.
Audiovisual
Direcció General d’Innovació i Cultura Digital
Aquesta legislatura es vol posar el focus especialment en la cultura digital, que inclou totes les interseccions possibles entre llenguatges artístics tradicionals i les eines del món digital.
La primera acció de l’àmbit de l’audiovisual ha estat la creació de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital, liderada per Marisol López. Amb aquesta nova direcció general es vol posar de manifest l’interès del Departament de Cultura i del Govern per consolidar Catalunya com un actor fonamental en l’avantguarda tecnològica i cultural.
Hub Audiovisual i del Videojoc
Garriga ha assegurat que el l’audiovisual és “un sector estratègic que ha d’arrelar en el territori, potenciar la indústria pròpia i donar oportunitats al talent local. Fa massa temps que professionals d’aquest sector marxen fora per realitzar el seu potencial, i es el moment de canviar aquesta dinàmica”, ha afirmat.
En aquesta línia, la consellera ha remarcat que es treballarà “per fer realitat un Hub Audiovisual i del Videojoc, centre de referència del sud d’Europa, que s’ha d’estructurar a l’entorn d’una infraestructura de recerca, innovació i producció”. Aquest és un dels 27 projectes que la Generalitat ha considerat elegibles per ser finançats amb els fons europeus Next Generation.
Pla Nacional de Cultura Digital
A partir de la creació de la nova Direcció General, i per tal d’establir polítiques efectives i coherents, el Departament de Cultura impulsarà la creació d’un Pla Nacional de Cultura Digital. Serà un pla cocreat amb entitats implicades que s’anirà modificant a partir de trobades i sessions periòdiques.
Pla d’Estratègia Digital del Patrimoni Cultural
Natàlia Garriga ha informat que es definirà un pla d’Estratègia Digital del Patrimoni Cultural per tal de “garantir el lideratge en el món digital del patrimoni cultural. És la porta oberta del patrimoni al futur”. En aquest sentit, la consellera ha apuntat que “cal encarar el camí cap a la realitat virtual i digital del nostre patrimoni sent conscients que els museus, els monuments o els arxius ja no poden entendre’s sense el factor digital”.
