Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció, del poeta, traductor i crític literari Francesc Parcerisas, ha estat l’obra guanyadora de la quarta edició del Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre en la categoria d’obra original, dotada amb 10.000 euros.
Per la seva part, el guardó en la modalitat de millor obra publicada a l’estranger, dotat amb 5.000 euros, ha estat per a Laptele negru (La llet negra), de l’escriptor romanès Norman Manea. Ambdues obres seran publicades per l’editorial Galaxia Gutenberg en els propers mesos.
Sobre la distinció a Parcerisas, degà de la Institució de les Lletres Catalanes, el jurat ha destacat que Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció és “una obra miscel·lània que la forta personalitat de l’autor fa unitària, i que s’adiu perfectament a la mena d’assaig que el premi tracta de promoure”.
A més, el veredicte valora “el seu caràcter a mig camí de l’assaig memorialístic i l’especialitzat, fet amb un enfocament amè, que li permet abordar qüestions de la seva experiència professional com a traductor i professor i de la seva vivència com a home de cultura”.
Pel que fa al premi a Norman Manea, el jurat valora “l’originalitat i profunditat de la reflexió” de l’autor. També destaca que, mitjançant una sèrie d’assaigs d’autors diversos (Kafka, Bassani, Walser, Kis, Roth, Celan, Kertesz, Schulz o Bellow), Manea “aconsegueix confegir un fresc de l’ètica i l’estètica de la literatura jueva de la diàspora, al mateix temps que li permet endinsar-se en algunes de les qüestions crucials del nostre temps, com ara les societats obertes i tancades, la revolució, l’Holocaust, el Gulag, l’exili, el llenguatge i la identitat, el sofriment i la creativitat, la pàtria, el nacionalisme i la globalització”.
El jurat dels guardons, atorgats per la Fundació Palau, estava format pel sociòleg alemany Wolf Lepenies; el catedràtic de Teoria de la Literatura Jordi Llovet; el professor Tomàs Nofre, president de la Fundació Palau; el lingüista, historiador i pensador francès d’origen búlgar Tzvetan Todorov, i l’escriptor Enrique Vila-Matas.
