Foto: Pau Cortina / ANC
L’editor i periodista Ernest Folch liderarà la nova etapa de l’editorial Navona. Ell, Jaume Roures i Tatxo Benet són els nous propietaris d’un segell que es va veure abocat al concurs de creditors en plena pandèmia i que ara reneix amb un nou disseny, nous autors i noves col·leccions. Folch, director editorial, mantindrà i reeditarà alguns dels títols clàssics del fons de Navona, però el seu és un projecte “nou” per al segell, del qual destaca l’aposta pels autors de ficció contemporanis, una sèrie (col·lecció) de “grans recuperacions” de títols ja publicats o una línia de no-ficció autobiogràfica. Navona editarà indistintament en català i castellà sense fer canvi de marca, col·lecció o disseny en funció de la llengua, per voluntat de Folch.
La renascuda Navona publicarà una seixantena de títols anuals. Arrenca aquest mes de març amb una cartera de novetats en l’apartat de ficció moderna que porten els noms de Marta Buchaca, i el seu debut en la novel·la Sis mesos d’hivern, i Kerri Maher amb La llibretera de París. Dos títols que il·lustren la política lingüística de la casa: el primer s’edita només en català, mentre que el segon ho fa tant en català com en castellà.
En la ‘sèrie’ de les Recuperacions, Navona aposta d’entrada per reeditar quatre títols de José Saramago, entre ells L’home duplicat i L’evangeli segons Jesucrist. Més endavant vindran els Trens rigorosament vigilats, de Bohumil Hrabal, o La festa, de Margaret Kennedy. A Ineludibles (els clàssics), el debut és per a les Comèdies, de William Shakespeare, en traducció de Salvador Oliva reunida per primera vegada en un sol volum.
I a la sèrie Bio, el bateig és pel llibre de Josep Corbella sobre el metge i investigador del càncer Josep Baselga, i Fusta d’eucaliptus cremada, un relat sobre els orígens i identitats d’Ennatu Domingo. Més endavant publicaran un llibre de Pablo Iglesias amb reflexions i confessions sobre la seva vida política i personal.
Un projecte “nou”
Ernest Folch explica a l’ACN que l’aposta per Navona “i no per un segell nou” és conscient i respon a la convicció que l’editorial té un bon fons i era una marca reconeguda a partir de la qual “construir una cosa nova”. De la vella Navona n’hereten el nom, part del fons, i el manteniment d’una línia editorial de clàssics literaris.
Després de patir un infart l’any 2020, Ernest Folch va deixar la direcció del diari Sport i va començar a rumiar que volia “tornar a fer llibres, a ser editor”. Casualitat o no, els empresaris i amics de Folch Tatxo Benet i Jaume Roures “també tenien ganes d’entrar al món editorial” i l’ocasió es va presentar quan Navona va entrar en concurs de creditors. Benet va presentar l’oferta i es van quedar l’editorial, compartint accionariat a parts iguals i amb Folch com a director editorial –però amb Benet i Roures com a companys de viatge més enllà de ser socis financers, aclareix l’editor–.
Seguint la tradició familiar
Ernest Folch va ser director editorial a Edicions B, director del diari Sport, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i vicepresident del Gremi d’Editors de Catalunya. Ha dirigit l’Editorial del Grup 62, ha sigut editor del grup RBA i fundador i conseller delegat d’Ara Llibres.
L’ofici el va aprendre a casa: el seu pare, Xavier Folch, va ser un important editor i fundador d’Empúries. En aquest sentit, Ernest Folch no amaga la “significació especial” d’aquest moviment, sobretot després de la mort del seu progenitor l’estiu passat. “Em fa il·lusió que el retorn editorial coincideixi en aquest moment, com a forma de poder continuar amb el que ell em va ensenyar; a ell li hauria agradat molt saber-ho i veure que continuava en aquest ofici”, diu amb emoció continguda.
