La Plataforma per un Port Ciutadà ha denunciat que els impulsors del projecte del Museu de l’Hermitage preveuen pagar uns 345 euros anuals per metre quadrat per la concessió del sòl al Port de Barcelona. Aquesta xifra representa “entre quatre i cinc vegades menys” del preu que té el metre quadrat a la zona, segons fonts d’aquesta plataforma que agrupa diverses entitats veïnals, les quals alerten que, per llei, la taxa ha d’estar vinculada als preus del mercat.
Aquesta és una de la quinzena d’al·legacions que la Plataforma ha presentat al projecte, que preveu instal·lar al barri de la Barceloneta una franquícia del complex cultural rus del mateix nom situat a Sant Petersburg.
Des de la Plataforma s’indica que una part de les al·legacions tenen a veure amb “impactes no previstos”, o bé previstos per a una realitat “inexistent” vinculats a la mobilitat. Tenint en compte que el projecte s’instal·laria a la nova bocana, al Port Vell, aquesta mobilitat s’articularia a través del passeig Joan de Borbó, que segons càlculs de l’Ajuntament –que tenen en compte només els accessos a la platja– absorbeix 11.000 desplaçaments diaris.
Fonts de la Plataforma indiquen que, a aquesta xifra, cal sumar-hi la que aporten els càlculs dels mateixos impulsors del projecte, uns 5.000 diaris. “Un increment del 50% que vol dir més contaminació, manca d’eficiència energètica en un context en què s’està a punt de declarar l’emergència climàtica a la ciutat”.
Altres al·legacions denuncien la manca d’un estudi d’impacte de gènere o els impactes de la turistització, ambientals però sobretot socials, com ara la gentrificació o la pèrdua de comerç tradicional en favor d’un altre tipus d’establiments adreçats als turistes.
A més, es presenten al·legacions per l’arquitectura jurídica del projecte, que implica la societat Museo Hermitage assumint una sol·licitud prèvia de Varia Hermitage Barcelona i Cultural Developement, i que necessita també de la creació d’una fundació per gestionar el museu.
Hi ha, a més, un “ús reiterat de llengües no oficials” al projecte, que a parer dels membres de la Plataforma “dificulten la tasca de control democràtic de la població”. En aquest sentit, se subratlla que el Port ha donat 20 dies per analitzar un projecte de prop de 900 pàgines.
Cal recordar que, a mitjan abril, el Port de Barcelona admetia a tràmit la sol·licitud del projecte i iniciava el procediment administratiu previ a l’atorgament de la concessió. La cessió dels terrenys depèn del consell d’administració del Port, previ acord amb l’Ajuntament. El projecte arquitectònic del Museu de l’Hermitage és obra de l’arquitecte japonès Toyo Ito, guanyador del premi Pritzker l’any 2013, i la inversió privada prevista supera els 50 milions d’euros.
Veïnat i comerciants a favor del projecte
Entre el veïnat també hi ha veus que defensen el Museu de l’Hermitage. El vicepresident de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, Manel Martínez, ha explicat a l’ACN que la franquícia del complex cultural rus és la millor opció que s’ha presentat per a aquest punt del port, i ha subratllat que, si no prospera, els responsables del moll no deixaran passar l’oportunitat de posar-hi alguna altra cosa per rendibilitzar-lo, des del seu punt de vista pitjor per al teixit social, com per exemple una macrodiscoteca.
Martínez recorda que s’han recollit 3.600 signatures a favor del projecte a Change.org, i que a finals de l’any passat l’associació veïnal va elaborar un manifest favorable al museu que ha aconseguit les adhesions d’escoles, comunitats de pescadors i comerciants de la zona. “La major part del barri hi està a favor”, afirma Martínez.
El vicepresident de l’Associació de Veïns de la Barceloneta rebat els principals peròs que argumenta la Plataforma per un Port Ciutadà. Així, diu que el mig milió de persones anual que es calcula que atraurà el museu no s’afegiran a les que passen actualment pel barri, sinó que en desplaçarà una quantitat similar.
A més, Manel Martínez afirma que des de l’associació s’ha incidit perquè el projecte inclogui alguns extrems que, al seu parer, milloren la versió definitiva, com ara que no incorpori aparcament, de tal manera que no s’afegiran places a les que ja hi ha i, per tant, es fomentarà el transport públic, o que els autobusos no aparquin en aquesta zona, sinó que ho facin a la del World Trade Center.
Martínez explica que també s’ha aconseguit que el museu incorpori sales dedicades a artistes locals emergents, o que elabori un pla de col·laboració amb les escoles perquè els alumnes puguin descobrir l’equipament. A més, segons ell, el Port ha assumit la recuperació d’una llançadora marítima que ha de contribuir a alleugerir la càrrega de mobilitat que suporta la Barceloneta.
Finalment, i sobre la crítica a què els arrendadors pagaran una quantitat per la cessió del sòl molt inferior a la del mercat, Martínez opina que el tipus de sòl que ofereix el port, de titularitat estatal, no és comparable amb el del mercat immobiliari de la ciutat.
En els mateixos termes s’expressa l’Agrupació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta. La seva secretària, Montserrat Valladares, ha explicat a l’ACN que, des del punt de vista de l’entitat, “no es pot tancar la porta a la cultura”, tot recordant que al barri no hi ha cap equipament d’aquest àmbit. L’ACIB també està a favor del projecte de l’Hermitage perquè al seu parer pot contribuir a “millorar la qualitat del turisme”.
A més, Valladares defensa que el projecte “crearà llocs de treball”, i subratlla que si hi ha col·lapse a l’artèria principal de la mobilitat a la zona, el passeig Joan Borbó, és, en bona part, per “l’ocupació il·legal” que es fa de l’espai públic, en al·lusió als venedors ambulants.
