La Plataforma de la Cultura de la UGT de Catalunya ha iniciat una campanya per denunciar la “precarietat laboral” dels treballadors que es dediquen a la difusió, la mediació, els serveis d’educació i l’atenció al públic en museus i centres patrimonials, que calcula en uns 1.500.
Coincidint amb la Nit dels Museus, membres de la Plataforma informaran el públic sobre la situació del sector i les seves reivindicacions, que passen per un conveni propi que reconegui les seves especificitats i un codi de bones pràctiques per a empreses i administracions en la contractació de serveis externs.
La Plataforma de la Cultura denuncia que molts dels treballadors dels centres culturals tenen un sou mig de 5 euros bruts per hora, amb contractes per obra i servei; que pateixen canvis freqüents d’horari que dificulten la conciliació laboral i familiar, i que estan subcontractats per empreses privades sense cap garantia de subrogació si una altra n’assumeix el servei. Unes condicions que l’administració “no només facilita, sinó que fomenta”.
Conveni de la Cultura i Codi de Bones Pràctiques
La Plataforma de la Cultura de la UGT considera que cal impulsar una “profunda revisió conjunta” dels mecanismes pressupostaris i tècnics en la contractació de serveis, encaminada a una progressiva professionalització del sector i a una millora en la qualitat de l’atenció dirigida a la ciutadania en els equipaments culturals.
Com a pas previ “imprescindible”, proposa la creació d’una taula sectorial on empreses i sindicats negociïn el Conveni de la Cultura, un nou marc laboral regulador que millori les condicions de treball dels professionals en aspectes com categories professionals, taules salarials, formes contractuals, aplicació de subrogacions, sistemes formatius i la conciliació familiar i laboral. Àmbits que, segons el sindicat, “estan menystinguts en l’actualitat”.
A més, la plataforma reclama un Codi de Bones Pràctiques específic per a la contractació dels serveis externs que “posi l’accent” en garantir unes mínimes condicions econòmiques i tècniques en les licitacions públiques; en revisar les clàusules contractuals poc clares o susceptibles de ser considerades abusives, i en fer un seguiment continuat i una supervisió conjunta del compliment d’aquests aspectes en futures licitacions.
Aquest codi considera que ha de contemplar els següents punts: respecte per a les condicions laborals dels professionals pactades en el conveni; evitar adjudicacions basades en preus baixos per sobre de la qualitat tècnica dels serveis; reconeixement explícit del perfil professional i formatiu que suposi l’adequació de les dotacions pressupostàries que posin en primer terme la tasca dels professionals per sobre d’altres aspectes o consideracions; acabar amb l’exigència del treball gratuït; racionalització i reconeixement dels serveis extraordinaris i fora dels horaris habituals que impedeixen l’estabilitat i la conciliació de la vida familiar i laboral; i afavorir el desenvolupament d’una carrera professional en el sector.
La Plataforma de la Cultura demana que el Codi de Bones Pràctiques i el Conveni de la Cultura tinguin la consideració de “marcs referencials bàsics”, tant jurídics com tècnics, per concórrer en les licitacions públiques, amb l’objectiu de “garantir unes condicions mínimes per a les empreses i els treballadors del sector i en benefici d’una major qualitat en la gestió cultural en l’àmbit territorial català”.
