13 associacions de diferents àmbits culturals aplegades en la Federació dels Professionals de la Cultura de Catalunya han aixecat la veu contra les polítiques del Departament de Cultura de la Generalitat i l’Àrea d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest dimarts van mostrar la seva “més alta preocupació” per la situació de la política cultural catalana “davant la continuada i creixent situació d’abandonament que rep per part de les institucions públiques”.
Les associacions professionals exigeixen que Govern i Ajuntament aturin unes pràctiques que “s’allunyen de les normes mínimes de respecte als creadors de Catalunya i als seus públics”.
D’entrada, com a mesura “urgent”, la Federació demana “la desaparició de tota ingerència per part d’assessors personals amb interessos a l’empresa privada i que en el seu lloc es nomenin assessors professionals coneixedors del sector cultural interessats en el desenvolupament d’una cultura pública de qualitat”.
A més, reclama que es convoquin les entitats representatives de la cultura catalana i/o barcelonina per debatre sobre la situació de precarietat i que es conciliïn les polítiques culturals amb tots els sectors professionals de la creació.
La Federació dels Professionals de la Cultura de Catalunya sintetitza el seu malestar en un manifest amb dotze punts, sis per a cadascuna de les institucions interpel·lades, que reproduïm a continuació.
En relació al Departament de Cultura de la Generalitat
1. Ens preocupa el grau d’incertesa, deixadesa i manca de decisió en temes tan crucials per a les pràctiques professionals del sector cultural com la posada en marxa dels plans integrals. Uns plans que es van configurar amb la participació de molts agents del sector, que hi varen contribuir de manera voluntària i no remunerada, i que amb aquest nou Govern ha entrat en una fase de desídia, que interpretem com una manca d’interès real en el seu desplegament. Reclamem un calendari d’actuacions de tots els àmbits de la Cultura, una planificació real en la seva posada en marxa, i amb pressupostos específics. (Mantenir el pressupost del 0,6% demostra un absolut menyspreu respecte a la importància que té la cultura al nostre país).
2. Ens preocupen les duplicitats que suposa la doble via de despesa i dispersió. Cal que d’una vegada es doti de sentit d’existència i funcions al CoNCA i es revisi la seva estructura. És inadmissible, que el Consell de les Arts no tingui autonomia ni capacitat d’actuació.
3. D’una banda s’apel·la a la cultura com a element essencial de la construcció nacional, i d’altra banda es converteix cada vegada més en un calaix de sastre sense ordre ni projecte. No veiem cap interès per crear una interlocució política amb el sector. Les associacions i agrupacions de professionals reclamem interlocutors coneixedors del sector de la cultura, amb capacitat per prendre decisions.
4. A banda de la manca d’un projecte de política cultural clar, periòdicament es deixen anar globus sondes per observar la reacció del sector: una fira d’art, un “gran” esdeveniment, canvi de continguts de l’Arts Santa Mònica…
5. Estem en total desacord en què es prioritzin les grans Indústries culturals, en detriment de la recerca i el treball cultural de llarg recorregut. Considerem equivocada l’estratègia de descapitalització de l’OSIC que s’ha vingut produint des de l’aparició de l’ICEC i coincideix amb el creixement d’aquest darrer. Tant l’ICEC com l’OSIC són entitats necessàries que haurien de donar suport a la cultura en aspectes i àmbits diferents.
6. Declarem el nostre desacord absolut en la gestió i implementació de les polítiques culturals portades a terme en tot el territori i que han provocat el desmantellament d’estructures sòlides que han estat suplantades per iniciatives precàries que no contemplen les bones pràctiques professionals. Calen directrius clares que assegurin la cura i permanència d’estructures existents, siguin aquestes independents o no.
En relació a l’Àrea d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona
1. Volem polítiques clares de suport a la creació en general i en especial a l’art i la cultura contemporànies. Unes polítiques que passin per dotar el sector de recursos, i per facilitar condicions adequades perquè els treballadors i treballadores de la cultura puguin desenvolupar el treball en una estructura que interconnecti art/societat/vida.
2. Una ciutat com Barcelona, que no està aprofitant adequadament el seu potencial, sembla que recupera la mirada de les polítiques neoliberals, i no està atenent les demandes dels sectors professionals. Tot això pot contribuir a transformar la ciutat en un aparador de les indústries culturals, i en un desert vers la creació de base, la més compromesa o la més focalitzada cap a la recerca. Es deixen de banda les mirades crítiques i les actituds vertebradores cap al context social. La rellevància de la cultura s’ha de mesurar com a part d’un ecosistema complex que contribueix al desenvolupament social, humanístic i econòmic. No ha de ser contemplada com una illa desconnexa, ni des de la mirada específica d’un d’aquests àmbits.
3. L’Ajuntament de Barcelona torna a les polítiques culturals de la ‘marca Barcelona’, lligada al format “festival” i a l’empresa. És lamentable que no es tinguin en compte les mesures de Cultura que s’han posat en marxa ara farà més d’un any, i aposti de nou per les polítiques culturals que desgasten la riquesa creativa i la capacitat de treball en xarxa dels creadors i creadores. Lamentem que el Pla de Cultures que presentava el nou Ajuntament hagi estat ràpidament eliminat i reemplaçat per la proposta unilateral i no consensuada pel sector que es va presentar a la conferència política Trencant murs.
4. Prou de parlar de la cultura com a “indústries creatives”, mantenint ael sector en una profunda precarietat, mentre alts càrrecs i els empresaris de sempre s’enriqueixen a costa del sector. Perdent d’aquesta manera la veritable funció de la cultura, que és articular els diferents estrats socials del país i ser creadora del pensament crític, de bens simbòlics i de producció de sentit com a construcció col·lectiva.
5. No podem tolerar el fet que l’Ajuntament treballi constantment amb empreses que ofereixen contractes deplorables als treballadors i treballadores dels museus, centres d’art i equipaments culturals, precaritzant encara més el nostre sector.
6. Prou de polititzar i mercantilitzar els concursos, amb jurats sense professionals del sector. El codi de bones pràctiques no només exigeix que hi hagi concursos públics, sinó també concursos amb jurats constituïts per professionals específics dels temes a tractar.
La Federació està formada per: Associació Catalana de Crítics d’Art, Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, Associació de Professionals de Circ de Catalunya, Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, Associació d’Escenògrafs de Catalunya, Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya, Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya, Sent i Crea Projectes, Xarxaprod (Xarxa d’Espais de Producció i Creació de Catalunya), Unió Estatal de Sindicats de Músics, Intèrprets i Compositores, Associació Cultural L’Espantaocells, Arrossera (Associació d’Artistes i Creadors de les Terres de l’Ebre) i Artistes Independents.
