La Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra ha pogut determinar l’abast de l’activitat espoliadora de jaciments arqueològics realitzada per dos homes veïns d’Amer (La Selva) arrestats a l’agost com a presumptes autors d’un delicte continuat d’estafa i un altre d’espoli del patrimoni històric.
En l’escorcoll practicat a l’estiu, els agents només van poder intervenir una petita part del material espoliat, ja que la quantitat de peces era “ingent”. Per aquest motiu, un cop valorada la col·lecció i la seva procedència il·lícita, es va sol·licitar al jutjat una nova entrada per endur-se la seva totalitat.
En el nou escorcoll es van comissar 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces, majoritàriament vinculats a la paleontologia i procedents de jaciments catalans.
La quantitat de material era tan gran que van caldre tres dies de feina (del 29 de novembre a l’1 de desembre) i quatre furgonetes per traslladar-lo a un centre amb dependència de Cultura. En el trasllat van participar sis Mossos, dos arqueòlegs i un paleontòleg del Departament de Cultura, dos tècnics d’una empresa especialitzada en la manipulació d’aquest tipus de material i dos secretaris judicials.
En el decurs de la investigació, els agents han obtingut evidències de l’activitat dels dos homes en 168 jaciments arqueològics i en 32 de paleontològics, alguns declarats Béns Culturals d’Interès Nacional, i d’altres sense catalogar.
La policia catalana afirma que els objectes recuperats a l’agost es van valorar en més de 30.000 euros, i la resta en més de 80.000 euros.
Denúncies dels governs català i andorrà
La investigació es va iniciar a finals de desembre de 2016, quan es va detectar una empresa dedicada a la venda d’articles arqueològics, paleontològics i altres antiguitats, que oferia els seus articles per internet. Els agents van comprovar que tenia una activitat molt intensa amb uns productes a la venda molt variats, destacant fòssils de dinosaures i d’invertebrats, així com destrals, braçalets i puntes de fletxes procedents de jaciments catalans i andorrans.
Atès que la llei declara aquests objectes com un domini públic (és a dir, que són propietat de l’Administració malgrat estiguin en propietats privades), el Departament de Cultura de la Generalitat i el Ministeri de Cultura d’Andorra van presentar sengles denúncies, ja que se sospitava que s’havien produït espolis al seu territori.
Tot seguit es va obrir una investigació de la mà de la Fiscalia Provincial de Girona, qui va formular una querella als jutjats de Santa Coloma de Farners. Les gestions policials van permetre comprovar que una part dels articles arqueològics que estaven a la venda eren falsificacions elaborades pels mateixos venedors o bé eren objectes etnològics africans o maies moderns que es posaven a la venda com a neolítics catalans.
En l’escorcoll del domicili dels dos detinguts, la policia va intervenir gran quantitat de material arqueològic, fòssils, suports informàtics, documentació i un detector de metalls, entre altres objectes. A més, en diverses estances es van trobar diverses prestatgeries que emmagatzemaven centenars de peces, majoritàriament paleontològiques, amb unes fitxes arxivístiques on s’indicava l’emplaçament original de l’objecte i la data de descoberta i recollida.
També es va descobrir que disposaven d’un taller on elaboraven les destrals que després venien com a neolítiques. En el mateix taller també es va trobar una mola mecànica així com nombrosos còdols a punt de polir.
El Codi Penal preveu penes de presó de fins a tres anys pel delicte d’espoli (en aquest cas, en la meitat superior en grau) i de fins a sis anys pel d’estafa.
Els dos detinguts van quedar en llibertat després de declarar davant de la policia amb l’obligatorietat de presentar-se davant del jutjat que instrueix el cas quan siguin requerits.
