Guanyadors dels Premis GAC 2019 (foto: Jordi Estruch).
La Sala Teatre del CCCB i l’Atri del MACBA van acollir aquest dimecres la 12a edició de la Nit del Galerisme, durant la qual es va celebrar la cerimònia de lliurament dels Premis GAC 2019, que tenen com a objectiu potenciar el paper difusor i emprenedor de les galeries catalanes i posicionar-les com a elements fonamentals del mercat artístic.
Enguany s’ha distingit ProjecteSD (premi a la millor programació en galeria); Ponç-Brossa, de la Galeria Joan Prats (millor exposició històrica en galeria); Antoni Miralda, per l’exposició Miralda, tres projectes (NYC-MIA-BCN), a la Galeria Senda de Barcelona (premi a l’artista consolidat per la millor exposició en galeria); Pep Vidal, per Who wants to be an impatient gardener?, a ADN Galeria (a l’artista emergent per la millor exposició en galeria); José Ángel Sanz i Marisa Cortell (premi al col·leccionisme); Alexandra Laudo, per Una certa foscor, al CaixaForum Barcelona (premi al comissariat); Victòria Combalia (a la crítica d’art), i el programa Territori contemporani de Vallès Oriental TV i La Xarxa (al mitjà de comunicació).
Durant la vetllada es va homenatjar Àngels Ribé, que va ser distingida amb el Premi Honorífic a la trajectòria artística, i Fernando Pinós, que va rebre el Premi Honorífic a la trajectòria galerista.
El jurat dels Premis GAC 2019 estava format per la periodista i crítica d’art Montse Frisach (presidenta); Roser Figueras,col·leccionista d’art i directora de Cal Cego; Helena Tatay, historiadora, crítica de art i comissària; Josep Casamartina, historiador de l’art, crític i periodista; Rafel G. Bianchi, artista, i Alícia Ventura, comissària de la col·lecció DKV.
Els guardons estan organitzats pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i l’Associació Art Barcelona.
Premis GAC 2019
El jurat ha guardonat la galeria ProjecteSD amb el premi a la millor programació de 2018 per la seva “coherència” amb la inclusió d’exposicions de Matt Mullican, Dora García, la col·lectiva Accrochage #4 i, “sobretot”, la mostra Espace perdu, de Guy Mees, figura de l’avantguarda belga al qui mai s’havia dedicat una exposició individual a l’Estat. “Aquesta exposició va suposar un esforç especial per aquesta galeria que continua apostant, sempre des de la qualitat, per potenciar les pràctiques artístiques contemporànies”, destaca el veredicte.
El premi a la millor exposició històrica enguany ha estat per a Ponç-Brossa, de la Galeria Joan Prats, justificat “en el fet que s’ha creat un suggeridor diàleg entre dos membres del grup Dau al Set, Joan Ponç i Joan Brossa, un pintor i un poeta, tots dos vinculats en un moment o altre a Galeria Joan Prats”. El jurat afegeix que l’exposició va aportar “una mirada creuada nova a l’obra dels dos artistes”.
Per la seva part, Antoni Miralda ha rebut el premi a la millor exposició d’un artista consolidat per Miralda, tres projectes (NYC-MIA-BCN), a Galeria Senda, “per reflectir de manera molt precisa i a la vegada atractiva el procés de treball en tres dels grans projectes col·lectius, urbans i transdisciplinar, posant l’accent en els aspectes cerimonials, lúdics i participatius d’aquestes grans accions de l’artista terrassenc”.
Quant a la millor exposició d’un artista emergent, s’ha distingit Pep Vidal per Who wants to be an impatient gardener?, a ADN Galeria. En aquest cas el jurat ha tingut en compte la trajectòria de l’artista, i ha interessat especialment el fet que “torna a plantejar amb rigor i sensibilitat una aproximació personal a un binomi medul·lar a la col·lecció DKV: cultura i natura”. El jurat ressalt que “la importància de les variacions amb prou feines perceptibles, les modificacions constants inherents a la vida, troben el seu eficaç correlat en el paper decisiu que tanca el procés com a part medul·lar del fet artístic”.
El premi al col·leccionisme en aquesta edició s’ha concedit a José Ángel Sanz i Marisa Cortell “per la seva decidida implicació amb el col·leccionisme d’obres contemporànies, construint una col·lecció de tall conceptual, en la qual s’han prioritzat peces adquirides en galeries catalanes”. El veredicte destaca que “de manera discreta però molt compromesa, el model de col·leccionisme de José Ángel Sanz i Marisa Cortell es basa en la qualitat i el gust personal, deixant de banda les modes i tendències”.
Alexandra Laudo ha guanyat el premi al comissariat per Una certa foscor, al CaixaForum Barcelona, “per haver sabut construir una lúcida reflexió sobre la mirada, l’absència i les imatges a partir d’una anècdota puntual de la història: el robatori de La Gioconda al Museu del Louvre el 1911”. El jurat ressalta que, a partir del buit deixat a la paret, Laudo “desglossa una narració intel·ligent, farcida de metàfores i amb diversos nivells de lectura, amb el suport d’una selecció exquisida d’obres”.
Enguany el jurat ha atorgat el premi a la crítica d’art a Victòria Combalia “per la seva llarga trajectòria com a professora, escriptora i crítica d’art en diversos mitjans de comunicació, unint rigor acadèmic, afany divulgatiu i sentit crític, sempre amb una visió oberta i eclèctica i amb interessos diversos que van des del moviment conceptual al surrealisme”. També es destaca el fet que Combalia sempre ha reivindicat l’obra de les dones artistes en articles i llibres.
Finalment, el premi al mitjà de comunicació és per al programa Territori contemporani, produït per Vallès Oriental Televisió i La Xarxa de Comunicació Local. El jurat ressalta que l’espai “ha visibilitzat i emfatitzat la riquesa del teixit artístic del territori català respecte a la capital, i ha donat veu, amb una visió transdisciplinar, a artistes i agents culturals d’arreu”. El veredicte afegeix que es tracta d’una “proposta d’especial mèrit per la pràctica inexistència de programes televisius sobre art contemporani al nostre país”.
