La producció de llargmetratges realitzats per la indústria catalana ha anat decreixent, segons l’estudi La producció de cinema a Catalunya 2006-2018, de l’Observatori de Producció Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.

L’informe indica que, entre 2000 i 2007, la producció de llargmetratges a Catalunya va seguir una lògica ascendent. A partir de 2007, es va iniciar una trajectòria irregular, amb pujades i baixades contínues, on destaquen les 96 i 93 produccions de 2010 i 2015 respectivament. I aquest últim any va començar el descens: 75 films el 2016; 70 el 2017, i 55 el 2018 (un 40,8% menys que el 2015).

“En els darrers anys ha baixat el nombre de produccions catalanes o amb participació catalana, i la crisi sanitària de la Covid-19 no ha fet sinó agreujar la situació per a la indústria catalana, més enllà de la impossibilitat d’engegar els rodatges comuns a la majoria dels països”, assenyala Joan M. Corbella, codirector de l’OPA.

“Les xifres de producció de films a Catalunya són conseqüència de l’evolució d’aquesta indústria, en el sentit que les dues grans televisions privades tenen el protagonisme absolut en el cinema espanyol, juntament amb Movistar, ja que són les que intervenen decidint quines produccions recolzen, financen i promocionen, i amb això encapçalen els rànquings d’espectadors”, afegeix Corbella.

Pèrdua de pes

L’estudi mostra que la producció catalana ha perdut pes percentual respecte a la del conjunt de l’Estat espanyol. Més concretament, si el 2010 les productores catalanes participaven gairebé en la meitat de pel·lícules fetes a Espanya (el 48%), el 2013 ja era un terç (33,4%), i el 2018 va baixar fins a la cinquena part (20,7%).

“En la mesura que Televisió de Catalunya ha vist reduït el seu pressupost i que la Generalitat no ha pogut comptar amb tots els recursos previstos per al foment de la producció de cinema, les empreses han de buscar les televisions d’abast espanyol per fer viables els projectes més cars”, argumenta Joan M. Corbella.

Augment de documentals

El treball aprofundeix en altres aspectes com el nombre de coproduccions, el pes dins les coproduccions estatals i/o internacionals, la llengua original, o el nombre de films de ficció i documentals. Sobre aquest últim punt, l’informe mostra com, el 2006, els documentals representaven el 20,5% del total de la producció catalana, i onze anys més tard ja eren 35,7%. El 2018, per primer cop, els documentals van superar el films de ficció, representant el 63,6% del total de les produccions. Un sorpasso percentual provocat principalment per la notable caiguda en el nombre de produccions de ficció.