La Fiscalia de l’Audiència Nacional va modificar aquest dimecres el seu posicionament respecte l’empresonament dels dos titellaires detinguts, Alfonso Lázaro i Raúl García, i va sol·licitar al jutge que els deixés en llibertat provisional amb compareixences diàries al Jutjat.
Tot i que manté l’acusació dels delictes d’enaltiment del terrorisme i contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, la Fiscalia argumenta la mesura perquè ha disminuït el “perill de fuga” i el “risc de reiteració delictiva”, ja que “ha estat confiscat judicialment tot el material emprat”, en referència als titelles.
Hores després, el magistrat Ismael Moreno acceptava la petició de la Fiscalia, i ben entrada la tarda Raúl García i Alfonso Lázaro sortien de la presó de Soto del Real. En l’acta, el jutge assenyala que ara havia quedat acreditat “l’arrelament familiar” pel qual considera que no intentaran fugir.
Hi ha ‘viabilitat delicitva’
“Qualsevol persona que llegeixi l’expressió inclosa en el cartell exhibit pels investigats ‘Gora Alka-Eta’ pot verificar que amb les mateixes s’està alabant o justificant bé als autors de fets terroristes o els propis fets, sense que el fet de tal exhibició es portat a terme ‘sota la cobertura’ o ‘amb ocasió’ de l’escenificació d’una obra amb guinyols, pugui suposar per si mateix una despenalització de la referida conducta”, assenyala Moreno en l’acta per advertir que els fets tenen “viabilitat delictiva”.
El magistrat argumenta que la llibertat d’expressió “no pot oferir cobertura a l’anomenat ‘discurs de l’odi’, és a dir, a aquell desenvolupat en termes que suposin una incitació directa a la violència contra els ciutadans en general o contra determinades races o creences”. En aquest sentit, les escenes per les quals es va decretar presó provisional per als dos titellaires “constitueixen, a priori, un mode de fomentar, promoure o incitar –directa o indirectament– a l’odi, hostilitat o violència contra un determinat grup de persones”, apunta Ismael Moreno en referència a la mort de titelles que representen una monja, un policia i un jutge.
“Ens trobem davant un delicte de perill abstracte que es consuma amb aquella ‘provocació a l’odi’ que preceptua el tipus enjudiciat sense que sigui necessari que el receptor del discurs modifiqui la seva conducta influenciat per la mateixa”, rebla l’acta del magistrat.
