El col·lectiu d’artistes de carrer que actuen a la via pública de Barcelona s’han començat a mobilitzar per protestar contra una “pressió policial” que consideren injustificada i unes sancions desproporcionades, amb el decomís dels instruments i dels diners recaptats per les actuacions. Aquest dijous, desenes d’artistes es van concentrar a la plaça del Pi on van exposar les seves denúncies.
Els artistes assenyalen que sovint estan sotmesos a arbitrarietats de la Guàrdia Urbana, els agents de la qual interpreten de manera diversa l’anomenat “ús intensiu de la via pública”. Per això, reclamen poder-se inscriure en un registre per tal de no ser perseguits.
A més, afirmen que l’Ajuntament intenta privatitzar l’espai públic i limitar el lliure exercici de la llibertat d’expressió, i asseguren que no molesten els veïns, que són una expressió de cultura gratuïta i que fins i tot els turistes agraeixen les seves actuacions.
Divergències en les sancions imposades
El col·lectiu explica que l’Ajuntament ha imposat més de 3.500 multes de 120 euros cada any (sense concretar si només és per actuacions artístiques), i apunta que el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona demostra que s’han requisat més de 400 instruments musicals entre 2009 i 2011. Per poder-los recuperar, han de pagar 200 euros abans de dos mesos, i si no es fa, la Guàrdia Urbana els lliura a escoles de música municipals. Des del 2011 se n’han fet dues remeses.
Per la seva part, fonts de l’Ajuntament han explicat a l’ACN que la Guàrdia Urbana l’únic que fa és fer complir l’ordenança de civisme, que prohibeix les actuacions musicals al carrer sense permís. En aquest sentit, recorden que al Metro i a Ciutat Vella hi ha punts específics habilitats per actuar i que la policia intervé quan les actuacions molesten als veïns i vianants. Sobre les sancions, precisen que les multes a músics de carrer van ser 396 l’any passat i 103 en el que es porta d’aquest.
Segons el col·lectiu d’artistes, l’ordenança de civisme implantada el desembre de 2005 “aposta per una gestió de l’espai públic basada en un model policial d’intensa intervenció administrativa, cosa que significa una judicialització de la vida de les persones”. Això, apunten, contradiu la Carta Europea de Salvaguarda dels drets humans a la ciutat, signada per Barcelona, on s’esmenta que les ciutats afavoriran la solució extrajudicial als conflictes civils, penals, administratius i laborals, mitjançant la conciliació, la mediació i l’arbitratge.
