El sector audiovisual a Catalunya va registrar una facturació de 8.636 milions d’euros el 2023, un 14,1% més que en l’exercici anterior, i ja representa el 3% del PIB. En conjunt, l’audiovisual aplegava 4.161 empreses el 2024, un augment del 4% respecte de l’any anterior. A més, el 2023 donava feina a 41.866 persones, un 12,6% més. Aquestes són les principals xifres de l’estudi El sector audiovisual a Catalunya, elaborat per ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat, en col·laboració amb el Clúster Audiovisual de Catalunya.
L’informe s’ha presentat aquest dilluns en una jornada amb la presència de les principals empreses del sector i amb la participació del secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Jaume Baró Torres; el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, i el director general de l’Integrated Systems Europe (ISE), Mike Blackman.
“El sector audiovisual a Catalunya és altament estratègic i prioritari”, ha destacat Jaume Baró Torres. Segons el secretari d’Empresa i Competitivitat, Catalunya és “un actor de primer nivell en aquest àmbit pel potencial econòmic, per un ecosistema de primer nivell i per ser un pol generador i atractiu de talent”. En aquest sentit, Baró ha conclòs afirmant que “si tenim talent, neixen noves start-ups que aporten tecnologies innovadores i les empreses establertes creixen, vol dir que la salut del sector és bona”.
“Ens trobem en un moment estratègic per al sector audiovisual català. Projectes com el de les Tres Xemeneies marcaran el futur de la nostra indústria perquè esdevingui un referent a nivell internacional”, ha apuntat Miquel Rutllant. “A Catalunya som molt forts en tecnologia i talent audiovisual. Un audiovisual molt potent en cinema i televisió que inclou nous formats com les experiències immersives o els videojocs, formats que precisament es caracteritzen pel seu fort component tecnològic. I el Catalunya Media City ha de ser la infraestructura que aculli platós d’última generació i data centers que permetin treballar el volum de dades que l’audiovisual necessita. Però també ha de reunir els principals actors nacionals i internacionals de la tecnologia audiovisual. I tot això requereix la col·laboració entre el sector públic i el privat”, ha afegit el president del Clúster.
Per la seva part, Mike Blackman ha assegurat que “Barcelona ens oferia un espai suficient per créixer, amb l’accessibilitat i ecosistema necessaris per seguir-ho fent en el present i en el futur”. En aquesta línia, ha afegit que amb l’ampliació de la Fira de Gran Via “encara tenim més espai per créixer i projectar el futur de l’ISE a Catalunya”.
Miquel Rutllant, Jaume Baró Torres i Mike Blackman.
A Catalunya, les dades de l’informe parlen d’un sector madur on el 62% de les empreses compten amb més de 10 anys de vida. A més, aquestes empreses amb més d’una dècada de trajectòria ocupen el 81% dels treballadors del sector. Alhora, també disposa d’un creixent ecosistema d’start-ups, que s’ha més que duplicat els últims cinc anys fins a les 335 empreses emergents. Així mateix, l’audiovisual és un àmbit molt concentrat a l’entorn de Barcelona. De fet, la província barcelonina reuneix el 87% de les empreses del sector i més de la meitat s’ubiquen a la capital catalana (56%).
L’informe indica que, dins de la cadena de valor del sector, el desenvolupament i la producció audiovisual copen més de la meitat de la facturació total a Catalunya (51,3%), per davant de la difusió de marca; és a dir, la comunicació i publicitat de les produccions (35,7%) i la distribució per canal, els espais de distribució i exhibició offline i online (12,9%).
L’estudi també destaca l’ecosistema de primer nivell amb el qual compta el sector audiovisual al país. Concretament, fa referència a projectes com el Catalunya Media City que s’ubicarà a l’espai de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs o a infraestructures destacades com el Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa. A més, remarca la importància d’entitats com el Clúster Audiovisual de Catalunya o la de fins a 18 centres universitaris que formen en comunicació audiovisual.
La contribució de l’ISE
Un dels elements que contribueix a fer de Catalunya un dels principals escenaris mundials de l’audiovisual és haver-se convertit en la seu de la fira ISE. Segons recull l’estudi, aquest esdeveniment ha generat un efecte dinamitzador que ha accelerat el creixement i la reactivació del sector després de la pandèmia de la covid.
L’estudi indica que la presència de l’ISE ha impulsat les dades econòmiques del sector. D’una banda, el nombre d’empreses ha crescut un 15,3% entre 2021 i 2024. De l’altra, les companyies del sector audiovisual que ja estaven implantades prèviament a la celebració de l’ISE a Catalunya han vist créixer la seva facturació un 30,3% entre el 2021 i el 2023, en part, gràcies a la fira.
La presència catalana a l’ISE
L’edició del 2025 de l’ISE, que se celebrarà del 4 al 7 de febrer, comptarà amb la presència de 32 empreses i entitats catalanes al Pavelló Catalunya que organitza el Govern a través d’ACCIÓ.
Concretament, ACCIÓ hi acollirà 24 empreses i entitats, mentre que l’Institut Català d’Empreses Culturals allotjarà les vuit restants. Les empreses i entitats catalanes expositores en el Pavelló Catalunya són: Adtel-NRD Multimedia; Amate Audio; Behind Pictures; Cesva Instruments; Clúster Audiovisual de Catalunya; Ebantic; EGM; Eurecat; Fluendo; Framemov; i2CAT; iDISC; Iquadrat; Ledscontrol; Neovideo; SeeSound; Stilbox; Watchity; Aima Beyond AI; Aumenta Solutions; Cactus IoT; FootAnalytics; Keynema; WindowSight; Brooder Lab; Desilence; Gnomalab Estudio; Hamill Industries; Hand Coded; Playmodes Studio; Sínoca, i Xavi Bové Studio.
En el marc de la Fira, ACCIÓ també organitza l’Open Innovation Challenge, un format de reunions de negoci ràpides perquè empreses i start-ups catalanes puguin donar resposta a diversos reptes tecnològics de l’àmbit audiovisual presentats per una quinzena de multinacionals i altres companyies com Gestmusic, Suara Cooperativa, Telefónica, 3Cat, Planeta o Mediapro. Es preveu que s’hi celebrin més de 300 reunions amb empreses d’una quarantena de països.
