Sala de premses de vi històriques al nou Vinseum [foto: Gemma Sánchez Bonel].
Tot i que l’espai s’obrirà al públic amb una jornada de portes obertes el proper cap de setmana coincidint amb el festival de cinema Most, aquest dimecres s’ha celebrat la inauguració institucional d’un espai “que no només vol parlar de vinyes i cellers, sinó del seu impacte sociològic, cultural i antropològic”. “No és un museu de la ciència del vi, sinó de la petjada humana que representa una tradició tan llarga a casa nostra”, ha apuntat Fornos, que ha recordat que els 8 milions d’euros han estat cofinançats per l’Ajuntament de Vilafranca, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els fons FEDER.
A punt de celebrar el 90è aniversari del naixement del VINSEUM –el 2025–, la direcció destaca que el nou muntatge deixa enrere “un museu enciclopèdic on s’exposava absolutament tot, sense una continuïtat clara” per passar a un discurs “del segle XXI, en què se seleccionen els millors objectes i s’introdueix una actualització tecnològica”. I és que, a part d’ampliar la diversitat de material, el nou VINSEUM despunta per una aposta pels muntatges audiovisuals, els jocs de miralls i els elements immersius.
Fornos recorda que el VINSEUM va néixer amb “una vocació absolutament local”, sent el primer de les seves característiques a l’Estat espanyol, “però amb un model que es va esgotar durant els anys 90”. “L’única via possible era afrontar una transformació absoluta de la institució, no només físicament per resoldre barreres arquitectòniques, sinó que calia fer una aposta forta per garantir el futur més proper del museu”, afegeix. Al seu torn, l’alcalde de Vilafranca, Francisco Romero, també ha ressaltat que a partir d’ara hi ha una “clara vocació global”.
Triple exposició permanent
Pel que fa al discurs, Fornos assenyala que ara es proposa una triple exposició permanent. En un inici, s’ofereix una planta baixa d’accés gratuït “per conèixer la realitat i el potencial de la cultura de la vinya a Catalunya”, per passar després a una sala “on es pot fer un viatge a través del temps” i finalment submergir-se a les tres plantes superiors “en què, gairebé sense adonar-se’n, el visitant fa un trajecte des de la vinya fins a la taula per conèixer a fons les cultures del vi de Catalunya”. Altres novetats són l’aula de tast i l’aula educativa.
En el viatge pel nou equipament, hi ha des de les llavors de raïm de fa 2.700 anys trobades a Avinyonet del Penedès fins a una àmplia col·lecció de copes, etiquetes de vi o obres d’art contemporànies vinculades a la vinicultura. Destaquen, especialment, les premses de vi històriques –una d’elles monumental, amb un cargol de 5 metres d’alçada– o bé unes botes de fusta gegantines procedents de l’Anoia.
També són especialment singulars el conjunt de pintures de Xavier Nogués, o una màscara de Bacus de la Tàrraco Imperial de fa 2.000 anys. Fornos estima que el recorregut complert al nou muntatge requereix prop de dues hores, “tot i que el museu no s’esgota en una sola visita, sinó que té arguments suficients per repetir l’experiència”.
La direcció del VINSEUM aspira a disparar els 10.000 visitants i assistents a les activitats dels últims anys fins arribar als 50.000 visitants únicament al museu, una ambició que situen a mig termini. “Haurem de treballar de valent per aconseguir-ho”, admet Fornos, que confia que sigui un nou pol d’atracció per al turisme penedesenc. Un dels públics que es vol captar especialment és l’estranger, de manera que confien que l’Agència Catalana de Turisme ajudi a impulsar la difusió del nou muntatge “amb un treball conjunt indispensable perquè la gent més enllà de les fronteres pugui conèixer el nou museu”.
“Petits i grans poden venir a olorar el VINSEUM i descobrir que tothom té un lloc en un món del vi que potser pensen que queda allunyat de les seves vides”, conclou Fornos, que presumeix del recent premi com a Millor Museu del Vi d’Europa. El proper pas, afegeix, és que la Generalitat declari el VINSEUM com a Museu d’Interès Nacional, com ho són el Museu Picasso, el MACBA, el Museu Diocesà de Vic o el Pau Casals del Vendrell.