El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha revocat la llicència concedida per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú al festival Faraday de 2011. Una sentència previsible, doncs són els mateixos magistrats que van anul·lar la llicència atorgada al festival Nowa Reggae del mateix any, celebrat en el mateix emplaçament una setmana després, amb els mateixos veïns denunciants, el mateix advocat de l’acusació, i els mateixos serveis jurídics del consistori.
Els arguments, doncs, també es repeteixen. El TSJC conclou que l’Ajuntament va concedir il·legalment la llicència ja que els concerts superaven els 45 decibels permesos per l’ordenança municipal. Segons el jutge, aquest volum només el poden sobrepassar els esdeveniments esporàdics i extraordinaris (a més d’activitats com Festa Major, revetlles o Carnaval), i al seu parer el Faraday, que el 2011 va celebrar la vuitena edició, no ho era (el festival es va deixar de fer el 2013, en el desè aniversari, essent rellevat pel Vida l’any següent).
La interpretació que un festival a l’aire lliure que se celebra un cop l’any no es pot considerar esporàdic és el que ha posat en alerta el sector de la música en directe, ja que la sentència (no recorreguda pel consistori) crea jurisprudència a tot el país.
En la nova resolució, el TSJC es fa ressò del rebombori generat per la sentència del Nowa, i assenyala que “comprenem perfectament fins i tot les reaccions irades dels assidus a aquests festivals”, però que la superació dels límits acústics “només esdevindrà possible amb l’aquiescència, la paciència, la bonhomia o la resignació voluntària dels beneficiaris de la legislació sobre prevenció del soroll; sempre podrà haver-hi algú amb un llindar de tolerància més baix i emparat per les normes”.
El magistrat també recalca que això no implica posar en perill aquest tipus de certàmens a l’aire lliure: “De la nostra sentència no es desprèn cap impediment perquè a Vilanova i la Geltrú puguin celebrar-se festivals musicals, si aquests esdeveniments se saben cohonestar amb la normativa sobre espectacles i sobre prevenció de la normativa acústica. Per aquesta via, doncs, cap risc d’esdevenir ciutat dormitori”, assenyala la sentència.
