El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha conclòs que Espanya va utilitzar malament l’euroordre automàtica contra Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtònyc. En concret, el TJUE ha resolt que no es pot aplicar de manera retroactiva el codi penal per reclamar una extradició per la via ràpida, i que la llei de referència ha de ser la del moment en què es van cometre els fets.
Després d’aquest dictamen de Luxemburg, el Tribunal d’Apel·lació de Gant serà qui decideixi si accepta o no l’extradició del raper. El pròxim 24 de març el cantant està convocat a una vista oral. L’eventual sentència encara podria ser recorreguda a una tercera instància judicial.
L’advocat de Valtònyc, Simon Bekaert, veu la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea com una “victòria provisional” en el litigi, i considera que és “un pas més cap a la no extradició” del cantant.
El cas
Espanya va demanar l’extradició automàtica del cantant pel delicte d’enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l’Estat en qüestió amb almenys tres anys de presó.
Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d’enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012 (a més d’un any per calúmnies a la Corona i sis mesos per amenaces no condicionals al president de la Fundación Nacional Círculo Balear), però quan es va emetre l’euroordre la pena màxima que marcava el Codi Penal era de tres anys, ja que va ser reformada el 2015.
Els magistrats belgues van preguntar a Luxemburg si es podia aplicar de manera retroactiva el Codi Penal a l’hora d’activar per la via ràpida una euroordre, com havia fet Espanya. En concret, volien saber si es pot agafar com a referència la llei penal “en el moment en què es va dictar l’ordre de detenció europea”.
La defensa de Valtònyc sostenia que no se li podia aplicar el codi penal retroactivament per fer l’euroordre, i la Comissió Europea també considerava que la llei de referència havia de ser la del moment dels fets. Per la seva part, Espanya i Bèlgica defensaven el contrari.
Argumentació del TJUE
Així doncs, seguint el criteri de l’advocat general, el TJUE ha donat la raó a la defensa de Valtònyc i a la Comissió Europea. L’alt tribunal creu que Bèlgica ha de tenir en compte el codi penal “en la seva versió aplicable als fets”.
Entre altres motius, el TJUE justifica aquesta decisió per la necessitat de donar “seguretat jurídica” i per les “dificultats” que tindrien els estats a l’hora de comprovar les diferents versions del codi penal que s’hagin fet després de la condemna.
Amb aquesta interpretació, els tribunals belgues hauran de rebutjar la via ràpida d’extradició, perquè Valtònyc va ser condemnat per terrorisme a menys de tres anys de presó.
Ara bé, el TJUE avisa que la seva decisió “no significa que s’hagi de denegar l’execució de l’euroordre”, i que ara els tribunals belgues hauran d’examinar la “doble tipificació dels fets”. És a dir, si els delictes pels quals va ser condemnat el raper són equivalents a la legislació belga.
