Un informe tècnic encarregat per l’Ajuntament de Barcelona ha conclòs que l’edifici del Teatre Arnau presenta “deficiències importants” d’estabilitat de l’estrucutra que suposen un perill per a la seguretat. És a dir, es troba en estat ruïnós.
Així doncs, l’informe descarta la rehabilitació de l’edifici de l’Arnau, que finalment serà enderrocat i se’n construirà un de nou. El compromís que sigui un equipament cultural continua, i també es manté el procés participatiu per definir els usos que se li donarà.
La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, reconeixia que el resultat de l’informe havia estat un “cop dur” a nivell col·lectiu, malgrat trobar-hi un aspecte positiu: “Fins ara estàvem construint un projecte al voltant d’un edifici i ara construirem un edifici al voltant d’un projecte”, assenyalava el passat divendres.
La nova situació provocarà un endarreriment del calendari previst per a la reobertura de l’Arnau, que ara es calcula per al 2020. La previsió ja contempla la possible troballa de restes arqueològiques durant les obres, ja que hi ha el convenciment que per sota del teatre hi passa la muralla del baluard.
Ara, l’Institut de Cultura de Barcelona realitzarà un estudi sobre quins elements patrimonials s’han de conservar en el nou edifici del Teatre Arnau. D’entrada, s’aposta per reprodurir-ne tota la façana.
12 anys en desús
El Teatre Arnau va tancar portes el 2004 per problemes econòmics, i el febrer de 2011 va ser adquirit per l’Ajuntament, aleshores amb Jordi Hereu d’alcalde, que va abonar més de 2 milions d’euros a l’Església Evangèlica Xinesa. Aquesta havia comprat l’immoble per 1,5 milions el 2006 per fer-hi un lloc de culte, però se li va negar l’autorització.
Mesos després de l’operació es va produir un canvi de govern municipal, i el suposat projecte de recuperació (que no es va concretar mai) va quedar aturat. Fins i tot, l’estat ruïnós de l’Arnau va provocar que, el novembre de 2012, la Síndica de Greuges de Barcelona denunciés l’abandonament de l’immoble. Els intents del govern de Xavier Trias per implicar un tercer que assumís la rehabilitació (xifrada en uns 10 milions) a canvi d’una concessió, no van fructificar.
Davant la inacció i la manca de projecte, entitats veïnals, companyies i professionals vinculats a les arts escèniques es van mobilitzar per recuperar el teatre. El govern municipal d’Ada Colau va ser receptiu a la reivindicació i el passat maig va obrir un procés participatiu per decidir els futurs usos i gestió de l’Arnau.
