El sexisme a les lletres de les cançons més populars a Espanya s’ha incrementat significativament durant els darrers 20 anys, i especialment en l’última dècada. Així ho constata una investigació liderada per la Universitat Pompeu Fabra.
El treball examina el sexisme en la música contemporània a l’Estat analitzant les lletres de més de 2.000 cançons del període 1960-2022. La conclusió és que un 51% de les cançons analitzades tenen lletres amb expressions sexistes.
L’estudi s’ha difós recentment en un article de la revista Cogent Arts & Humanities. L’autora principal de la peça és Laura Casanovas-Buliart, i l’estudi deriva del seu treball fi de grau. És coautora de l’article Priscila Álvarez-Cueva.
El paper de les plataformes
La investigació apunta diverses causes sobre l’augment dels discursos sexistes a les cançons analitzades. D’una banda, es fa referència a la influència del context social i històric en la producció artística, en considerar que la música reflecteix els valors del marc cultural en què se circumscriu. El document recorda que la societat espanyola encara no s’ha desprès de l’herència històrica dels estereotips tradicionals de gènere ni de la violència masclista, malgrat els últims avenços socials i polítics en matèria d’igualtat i de l’auge del moviment feminista, especialment des de 2018.
Més enllà de la persistència dels rols tradicions de gènere, també assenyala una altra possible causa: la creixent substitució de la ràdio per les plataformes d’estríming com a principal canal de consum de música. En aquestes plataformes, diu l’estudi, no hi ha els criteris de filtre o selecció aplicats pels responsables dels espais musicals de la ràdio. En canvi, afegeix, allò que es prioritza està relacionat amb la popularitat, cosa que pot tenir efectes contraproduents.
L’algorisme de les plataformes també col·loca aquest tipus de cançons més amunt a les seves llistes. Segons la investigació, això genera un “bucle de retroalimentació”.
“Les lletres de moltes cançons segueixen perpetuant estereotips nocius”
“Els resultats són impactants, ja que evidencien que, tot i que hi ha hagut avenços en la igualtat i la lluita feminista, les lletres de moltes cançons segueixen perpetuant estereotips nocius”, assenyala Laura Casanovas-Buliart.
“Però, sobretot, penso que aquest és un estudi que demostra que la intel·ligència artificial pot ser una gran eina per analitzar una gran quantitat de dades de forma rigorosa, i pot ser clau per seguir investigant i abordant aquesta problemàtica i d’altres de similars en el futur”, afegeix.
La investigació ha combinat la intel·ligència humana i la de la màquina
Per desenvolupar aquest estudi, han entrenat un model computacional per detectar automàticament el sexisme a les cançons, a partir de dades etiquetades manualment, usant tècniques d’aprenentatge de màquina i intel·ligència artificial. Així doncs, la investigació ha combinat la intel·ligència humana i la de la màquina.
“La recerca també representa una oportunitat per a la investigació en ciències socials perquè inclou el processament de dades com a eina metodològica, fet que contribueix significativament a l’anàlisi de grans quantitats de dades”, assenyala Priscila Álvarez-Cueva.
“Aquesta combinació de disciplines és un punt a remarcar per a treballs futurs que abracin l’anàlisi de la producció cultural com a camp de batalla, s’elaborin sobre el context i la relació de poders existents, i continuïn endinsant-se en la problemàtica del sexisme i l’objectificació del cos, sobretot de dones però, a més, des d’una mirada interseccional”, rebla.
