El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila; el de Cultura, Ferran Mascarell, i el degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Lluís Comerón, van presentar aquest dimecres el projecte del nou Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (MauC), en el qual fa dos anys que es treballa, malgrat la demanda del sector es remunta a 25 anys enrere. El projecte, però, encara planteja algunes incògnites importants.
Per començar, es desconeix si l’Ajuntament de Barcelona hi donarà suport i en quina mesura, ja que el nou govern municipal encara està familiaritzant-se amb un projecte impulsat durant l’anterior mandat (vinculat al projecte d’Esplanada de Museus). Si bé en el dossier de premsa el consistori hi consta com a partícip, en la presentació es va absentar la comissionada de Cultura, Berta Sureda, malgrat la Conselleria havia anunciat la seva presència.
Una altra incògnita és la ubicació: l’objectiu és que ocupi el pavelló d’Alfons XIII o el de Victòria Eugènia a Montjuïc, però això també dependrà, entre d’altres, del suport del consistori barceloní. Una alternativa seria ubicar el futur MauC en el Museu del Disseny.
Tot plegat fa que, és clar, el projecte Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya no tingui pressupost, ni pla d’execució i encara menys previsió d’obertura. Així que, de la presentació del MauC, l’única incògnita més o menys resolta és la conceptual, les bases de la qual han estat elaborades per l’historiador i museòleg Antoni Nicolau i l’arquitecte Fernando Marzá.
Projectar l’arquitectura catalana al món
El nou museu tindrà com a objectiu fonamental explicar “la interacció entre persones i entorn per donar a conèixer i entendre l’evolució” que ha viscut el territori. En aquest sentit, es pretén que sigui un centre de coneixement que generi debat i reflexió, contribuint a la difusió de l’arquitectura i l’urbanisme en les seves accepcions més àmplies.
El MauC està concebut com un museu internacional que projecti l’arquitectura de Catalunya al món, orientat a públics molt diversos, des dels professionals del sector a escolars, passant per ciutadans interessats o turistes que vulguin conèixer el patrimoni arquitectònic català. L’objectiu és que sigui un aparador del paisatge del país i contribueixi a posar en valor l’actuació dels arquitectes i urbanistes catalans.
La base del fons del MauC serà l’arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes, el qual compta amb 58.052 projectes i més de dos milions de documents. L’arxiu del COAC també inclou fons de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya i del Cos d’Arquitectes Municipals d’Espanya, a més de revistes, publicacions i material fotogràfic.
El projecte agafa com a referents altres equipaments de temàtica similar, com el Royal Institute of British Architects (RIBAQ), a Londres; la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París; el Centre d’Arquitectura d’Amsterdam, o el Centre Canadenc d’Arquitectura.
