Natàlia Garriga ha presentat el projecte de pressupostos al Parlament [foto: Departament de Cultura].
“Ara disposem de 264 milions més per a cultura que el 2021, i 89 milions més que l’exercici 2023. I no ens aturarem fins arribar al 2% al final de la legislatura, tal com ens vam comprometre el primer cop que vam comparèixer en seu parlamentària”, ha ressaltat la consellera Natàlia Garriga en la presentació del pressupost davant la comissió de Cultura del Parlament.
Garriga ha recordat que es tracta del pressupost més alt en la història de la Conselleria. A més, ha remarcat que la de Cultura és la partida que més s’incrementa de tota la Generalitat, un 19,5%, mentre que la mitjana de creixement de tots els departaments és del 7,9%.
En la seva intervenció, la consellera ha volgut destacar que l’augment més significatiu respecte de 2023 correspon als ajuts per a activitats culturals d’ajuntaments, entitats i empreses, amb 52 milions d’euros més; a inversions reals, amb 29 milions més, i a subvencions per a infraestructures, amb 5 milions més. “Això vol dir que l’increment de recursos d’aquests pressupostos va a parar, sobretot, a l’activitat cultural, a la gent que hi treballa, que crea i que enforteix la vida cultural del país. I també als equipaments d’arreu del territori, que fan arribar la cultura al conjunt de la ciutadania”, ha afirmat.
Garantir els drets culturals
Natàlia Garriga ha recordat que les prioritats del Departament de Cultura es divideixen en quatre eixos principals. Un és “posar la cultura al mateix nivell que la sanitat, l’educació o els drets socials, assegurant que absolutament tothom hi té accés”. És a dir, garantir el drets culturals de les persones.
Sobre aquest eix, la consellera ha dit que a curt termini s’estan desplegant diverses polítiques per enfortir la cultura arreu del territori: incrementa la dotació per a la segona convocatòria de la línia de cultura comunitària i transformació social, que compta amb 2 milions; s’amplia a tots els municipis de fins a 2.000 habitants la línia d’ajuts per a espectacles d’arts en viu als micropobles; i es destinen 5,4 milions per al projecte de digitalització i divulgació del patrimoni Els ulls de la història, que té com a objectiu apropar els monuments i espais patrimonials a tothom a través de continguts digitals.
També a curt termini, el Departament continua impulsant la cultura al territori a través de les gires de produccions dels equipaments nacionals, el Programa.cat, la línia de suport a festivals, circuits i xarxes, i el suport a la programació estable d’arts en viu i visuals. Amb l’objectiu que les obres puguin arribar a tot el país, enguany s’hi destinaran més de 23 milions d’euros, 7,6 més que l’any passat. En paral·lel, es torna a incrementar l’aportació al programa Apropa Cultura, i es destinen 1,2 milions al nou programa Cultura Jove, que amplia l’abast de l’antic Escena 25. “Volem acompanyar els joves perquè la barrera econòmica no sigui un impediment per gaudir de la cultura, i animar-los a adquirir hàbits culturals”, ha dit Garriga.
A mig termini, la Conselleria està acabant la redacció de l’Avantprojecte de llei de drets culturals que aviat serà aprovat pel Govern com a pas previ per a la seva tramitació parlamentària, aquest mateix any, i que serà un “text pioner en el nostre àmbit”.
I a llarg termini, entre altres projectes com el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, Garriga ha apuntat que es treballa “en reforçar el vincle entre la cultura i l’educació” per tal de fer “més presents les arts i la cultura a les aules i al currículum dels ensenyaments reglats”. En aquest sentit, els departaments de Cultura, d’Educació, i de Recerca i Universitats acaben d’aprovar el Programa temporal per a la millora de la presència de les arts i la cultura a l’educació, que té una durada de tres anys i que compta amb un pressupost inicial de 450.000 euros per al 2024.
Construir un sistema cultural més fort
El segon eix prioritari és construir un sistema cultural fort que garanteixi els drets culturals i el seu finançament “en el camí cap al 2% del pressupost”, ha ressaltat Natàlia Garriga.
Així doncs, s’ha incrementat el pressupost a través de diferents vies. En primer lloc, creix fins els 56,2 milions (un 9% més que el 2023) l’aportació a les grans institucions i equipaments nacionals com el Teatre Nacional de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu, L’Auditori, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el Palau de la Música Catalana, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el MACBA. Amb una inversió de 5,5 milions, l’Arxiu Nacional de Catalunya ampliarà les seves instal·lacions. Per la seva part, la Filmoteca de Catalunya augmenta el seu pressupost un 3,5% i té en tramitació parlamentària l’aprovació de la Llei de creació de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, mentre que el del Santa Mònica creix un 5,2% per consolidar el seu projecte artístic.
D’altra banda, s’impulsa la creació de dos nous equipaments d’àmbit nacional. S’iniciarà la intervenció a l’edifici de La Foneria – Centre de Cultura Digital de Catalunya, a la Rambla de Barcelona, amb una inversió inicial de 2,4 milions. De l’altra, s’està creant la Casa de les Lletres en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, ubicada al Palau Requesens de Barcelona, que acollirà les principals entitats del sector, així com nous espais per impulsar projectes i activitats.
Quant als equipaments i xarxes arreu del país, es destinaran 30 milions d’euros en el període 2024-2027 (7,5 milions cada any) per impulsar un pla de millores dels espais escenicomusicals, centres d’art i centres de creació de Catalunya. També s’incrementen les partides destinades a la creació i l’exhibició, que inclouen els plans integrals i d’impuls dels sectors creatius, així com les beques de creació.
Finalment, també augmenta el suport a les empreses culturals: el pressupost de l’Institut Català de les Empreses Cultural creix un 12%, arribant als 115,4 milions, la xifra més alta que ha tingut mai. Això permetrà un increment en les línies de suport a les empreses per consolidar i incrementar l’activitat de tots els àmbits.
Quant a l’associacionisme, s’impulsa una convocatòria extraordinària dotada amb 2,4 milions per a la restauració, conservació i millora dels equipaments culturals, entre altres mesures de suport a la creació en l’àmbit de la cultura popular.
Reforçar la indústria audiovisual i digital
Un altre eix és “convertir la indústria audiovisual en un motor econòmic i cultural important a Catalunya”. Garriga ha remarcat que, des de l’inici de la legislatura, s’han prioritzat els sectors audiovisual i digital com a estratègics, impulsant i generant un canvi polític “com feia anys que no es veia en aquest camp”, amb una inversió total de 56,3 milions d’euros.
D’aquests diners, 35,5 milions es destinaran a la producció pròpia; és a dir, al suport a tota la cadena de valor de l’audiovisual català. Això es tradueix en un increment del 17% respecte a la previsió inicial de 2023, que “han de servir per reforçar i incrementar els nivells d’excel·lència assolits l’any passat, contrastada amb l’àmplia collita de premis i la participació en nombrosos festivals de referència”, ha dit la consellera.
Així, el Departament manté les mesures per reforçar la creació de noves sèries i pel·lícules de ficció en català. Els grans projectes cinematogràfics en versió original catalana poden rebre fins a 1,5 milions per títol, i també les sèries.
Pel que fa al doblatge i la subtitulació de pel·lícules per a sales i plataformes, el 2024 la línia passa a ser biennal i la previsió inicial s’incrementa a 8 milions. A partir d’aquests doblatges i subtitulacions, i sumant-hi tot el contingut doblat i subtitulat per TV3, el Departament treballa per fer arribar títols en català a les plataformes. En només dos anys, aquestes ja compten amb més de 3.000 àudios i uns 4.000 subtítols en llengua catalana, i aquest 2024 continuaran augmentant, ha ressaltat Garriga.
Pel que fa als equipaments, la consellera ha recordat que s’està treballant en dos projectes motors: el Catalunya Media City i La Foneria – Centre de Cultura Digital de Catalunya. El Departament dedicarà 10 milions a l’adquisició de terrenys i adequació de la Nau Turbines de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, i 2,4 milions per iniciar les obres a la façana de l’antiga Foneria de Canons, que serà la porta d’entrada de la ciutadania al projecte del Catalunya Media City, previst per al 2027.
Assegurar el present i futur del català
Finalment, l’altre eix prioritari és “assegurar el present i el futur del català”, juntament amb l’aranès a l’Aran, i la llengua de signes catalana. “Des de l’inici de la legislatura que hem entrat en una nova etapa”, perquè “la política lingüística del país és un repte de Govern”, ha afirmat la Natàlia Garriga. Per això, aquest any la intenció del Departament és signar definitivament el Pacte Nacional per la Llengua amb tots els partits implicats, per tal de posar en marxa totes les mesures que hi van associades durant el 2024 i 2025.
En l’àmbit de la llengua, la dotació de la Secretaria de Política Lingüística per al 2024 puja fins a 63 milions d’euros, un increment del 21% respecte de l’exercici anterior. D’aquests recursos, 38,1 milions es destinaran al Consorci per a la Normalització Lingüística.
El nou pressupost també ha de permetre incrementar les actuacions de foment de l’ús del català tant a nivell interpersonal com en entorn professional. Igualment es preveu destinar 2,2 milions a formar més avaluadors de llengua i a realitzar les proves de coneixements de català arreu del territori i sense limitació de places.
Entre d’altres, enguany també es destinaran 10 milions a incentivar l’ús del català en continguts audiovisuals, videojocs i internet, considerats transcendentals per al present i el futur de la llengua, sobretot entre les generacions més joves, i també a fomentar el català a les empreses, als serveis i als productes culturals i tecnològics.
Amb l’objectiu de defensar i promoure els drets lingüístics a tots els territoris de parla catalana, es destinaran 2 milions d’euros al foment del català a entitats que promouen el foment i la dignificació de la llengua i la seva defensa, i s’incrementarà en 900.000 euros el suport a l’aranès. D’altra banda, el Govern manté els seu compromís amb la llengua de signes catalana i dedicarà 300.000 euros a diverses iniciatives per al seu foment i divulgació.
