El Pla Nacional del Llibre i la Lectura girarà al voltant de deu àmbits de debat: l’accés inicial a la lectura; la diversitat i la inclusió; la creació literària; els espais de lectura; la mediació; el paper del sector privat; la promoció del llibre i la lectura; el reconeixement, la revaloració i el prestigi dels creadors i del llibre; la visibilitat en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, i les dades del llibre i la lectura.
La iniciativa va arrencar aquest dijous amb la reunió del Consell Nacional de la Lectura, presidit per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, amb la participació d’una cinquantena de professionals.
En la reunió, celebrada al recinte modernista de Sant Pau, a Barcelona, es van aprovar els deu principals temes que abordaran els respectius grups de treball, i es van validar els 13 membres del grup impulsor, sobre el qual recau el lideratge tècnic del Pla.
Els grups de treball són la manera com s’abordaran i es concretaran els objectius finals del Pla, i estan formats per representants dels departaments de Cultura i d’Educació, entitats, experts i altres administracions.
Tot el procés procés implicarà una diagnosi, una reflexió i unes conclusions que es plasmaran en un document en què s’establiran les prioritats de l’acció pública i privada en concertació amb el conjunt del sector. A més, es preveuran les actuacions necessàries i els seus mecanismes de control, així com les polítiques culturals concretes, que sumen tant la iniciativa pública com la privada.
El Pla Nacional del Llibre i la Lectura està coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes i es duu a terme de manera mancomunada des dels departaments de Cultura i Educació amb la implicació del sector.
Els objectius són la millora dels hàbits i els índexs de lectura, especialment en català; generar un marc de reflexió a l’entorn del llibre i la lectura que permeti definir prioritats; aportar dades i coneixement a partir d’un diagnòstic participatiu i en concertació amb els diferents agents del sector, i establir un full de ruta consensuat de necessitats i de propostes de millora, a curt i a mitjà termini (2025-2030), que esdevingui la base per orientar la presa de decisions de les polítiques públiques que s’han de desenvolupar.
