El Parlament ha aprovat amb un ampli suport donar via lliure perquè es continuï tramitant el Projecte de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya. La normativa ha superat aquest dimecres el debat a la totalitat després que la cambra hagi rebutjat l’esmena de retorn presentada per Vox.
L’esmena ha rebut 109 vots en contra (PSC, ERC, JxCat, CUP i ECP), 10 abstencions (Cs, PP i el diputat no adscrit) i 10 vots favorables (Vox).
Superat aquest primer debat, el projecte continuarà ara la tramitació en ponència i comissió, abans de tornar al ple per al debat i la votació finals. La nova llei que s’aprovi substituirà la que actualment hi ha en vigor, aprovada el 2005.
“Pas endavant”
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha presentat la iniciativa davant el ple, on ha assenyalat que l’objectiu és fer “una llei de país per defensar l’audiovisual i la llengua catalana”, i que tingui un “gran consens”.
Vilagrà ha explicat que es vol donar un “nou impuls” a l’àmbit audiovisual català, adaptant l’actual normativa a la “gran transformació” que ha viscut el sector i els nou hàbits comunicatius i de consum de la ciutadania.
“És un pas endavant”, ha dit la consellera sobre el nou text. “Si l’únic grup parlamentari que ha presentat una esmena a la totalitat és Vox, és que anem en la bona línia, és que aquesta proposta va bé”, ha reblat.
Laura Vialagrà també ha indicat que s’han posat d’acord per fer una ponència conjunta amb la proposició de llei presentada per JxCat sobre aquest àmbit i que ja s’està tramitant.
Eixos estratègics
Els eixos estratègics del Projecte de llei es focalitzen en l’oferta de continguts audiovisuals en català i aranès; la prestació de serveis públics audiovisuals com a vertebradors del territori; el finançament i la sostenibilitat del sector; l’afirmació de Catalunya com a factoria de continguts audiovisuals d’excel·lència i atractius, i la producció d’una informació i uns continguts d’interès local plurals i de qualitat.
La modificació de la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual de 2018 suposa ampliar l’àmbit d’aplicació als serveis d’intercanvi de vídeos en plataformes; harmonitzar les regles aplicables al servei de comunicació audiovisual televisiu lineal i al servei de comunicació audiovisual televisiu a petició; impulsar la promoció d’obres audiovisuals europees; flexibilitzar el règim de comunicacions comercials audiovisuals en la televisió tradicional, i reforçar la independència dels reguladors audiovisuals amb la formalització de l’ERGA (Grup de Reguladors Europeus per als Serveis de Mitjans Audiovisuals) com a òrgan consultiu de la Comissió Europea.
Protecció del català i l’aranès
El text del Projecte de llei amplia les mesures per garantir l’ús del català i l’aranès als mitjans de comunicació audiovisual, no solament en la programació dels serveis lineals públics i privats (ràdio i televisió), sinó també en els catàlegs dels serveis a petició. A més, en fomenta l’ús en l’àmbit digital i de les xarxes socials, estableix mesures de foment, promoció i protecció per a continguts en aquests idiomes, i de protecció dels drets lingüístics en els sistemes operatius i els equips de consum.
Una de les mesures de protecció que planteja és que els prestadors de serveis lineals de televisió hagin de reservar un mínim del 51% del temps d’emissió d’obres audiovisuals europees (establerta en el 50% per la Directiva europea) a produccions originals en català o aranès. Aquest còmput exclou el temps dedicat a continguts informatius, transmissions esportives, jocs i comunicacions comercials audiovisuals.
Pel que fa als serveis de comunicació audiovisual a petició dirigits al públic de Catalunya, hauran de disposar en els catàlegs d’un percentatge d’almenys el 30% d’obres audiovisuals europees en tot moment i garantir-ne la prominència. D’aquest percentatge, almenys el 50% de la reserva sobre l’oferta a l’audiència de Catalunya haurà de ser d’obres audiovisuals en català o aranès.
Audiovisual lliure de discriminació i violències
El document fa l’adaptació a la legislació europea amb l’objectiu d’aconseguir una comunicació audiovisual lliure de qualsevol classe de discriminació, violències i estereotips de gènere, i que valora les diversitats.
En aquest sentit, el text introdueix mesures per afrontar fenòmens com el de la pressió estètica, tant en els continguts informatius com en la comunicació comercial audiovisual. A més, obliga a informar expressament sobre les imatges de persones que hagin estat manipulades o retocades.
També s’haurà de vetllar pel respecte a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge de les víctimes i les seves famílies, amb l’objectiu de garantir la no revictimització i de no interferir en el seu procés de recuperació.
