La Llei del 1993 de Foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural ha incorporat una esmena que reconeix la cuina tradicional catalana com a patrimoni immaterial del país. L’esmena, presentada per la Fundació Institut Català de la Cuina, va ser aprovada la setmana passada pel Parlament amb els vots a favor de CiU, PSC, PP, ERC i SI. ICV-EUiA hi va votar en contra, i Ciutadans es va abstenir.
Per a la Fundació, el reconeixement del Parlament suposa “un pas imprescindible” per elaborar la candidatura que es presentarà a la UNESCO perquè aquest organisme prengui en consideració reconèixer la cuina tradicional catalana com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
La UNESCO exigeix a totes les candidatures que el territori que la propugna tingui reconegut en la seva legislació el motiu que es vol preservar com a patrimoni immaterial, amb mesures de preservació i de promoció.
Ara, en el preàmbul de la llei, s’ha afegit un paràgraf: “La societat catalana ha estat protagonista d’una evolució cultural en el camp de la cuina i la gastronomia que l’ha dut a concebre-les com a part del seu patrimoni immaterial. És per això que s’introdueix la cuina com un dels elements del conjunt de manifestacions culturals que formen part de la cultura popular i tradicional”.
A més, en l’apartat 2 de l’article 2, on s’especifiquen els elements del patrimoni cultural, s’afegeix “la cuina” als elements que ja hi eren presents. Així, el text queda de la següent manera: “La cultura popular i tradicional inclou tot el que fa referència al conjunt de manifestacions culturals, tant materials com immaterials, com són les festes i els costums, la música i els instruments, els balls i les representacions, les tradicions festives, les creacions literàries, la cuina, les tècniques i els oficis i totes les altres manifestacions que tenen caràcter popular i tradicional, i també les activitats tendents a difondre-les arreu del territori i a tots els ciutadans”.
