El Consorci del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i el Bisbat de Lleida han presentat al·legacions davant la demanda interposada pel Bisbat de Barbastre-Montsó per reclamar les 111 peces artístiques provinents de parròquies de la Franja de Ponent, fins al 1995 adscrites a la diòcesi de Lleida.
Les institucions lleidatanes consideren que aquesta reclamació és “infundada”, i defensen que aquest patrimoni artístic es va integrar “de manera legítima” en la col·lecció del Museu.
En la seva denúncia, el Bisbat de Barbastre-Montsó addueix que els béns es van incorporar en concepte de dipòsit. Per al Museu això “resulta insostenible a la vista de la quantiosa documentació” conservada en els arxius i atenent a “la política general seguida per tots els museus diocesans en la formació de les seves col·leccions”.
El Consorci remarca que la majoria dels béns reclamats es van integrar als fons del Museu de Lleida entre 1895 i 1936, cosa que “determinaria la seva adquisició per prescripció”. Amb tot, admet que 27 peces de les reclamades sí es van incorporar en dipòsit, però adverteix que no pot atendre la petició de devolució perquè la Llei de patrimoni cultural català “no permet disgregar un conjunt de béns artístics protegits com a col·lecció unitària” sense l’autorització del Departament de Cultura.
En aquest sentit, el Museu de Lleida recorda que si un tribunal civil ordenés la devolució de les obres “envairia” les competències de la Generalitat en matèria de protecció de patrimoni cultural.
