Una comissió formada per membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i investigadors de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra ha escollit la paraula estelada com el neologisme del 2014.
La iniciativa, que segueix les passes d’altres similars com la de Fundéu per al castellà o de les editorials Chambers, Oxford o Merriam-Webster’s per a l’anglès, es va endegar al desembre amb una crida per presentar propostes per escollir l’elecció de paraula nova en català: se’n van rebre més de 200 de tot el domini lingüístic, i la més proposada va ser el substantiu estelada. La comissió es va decantar per aquest mot tenint en compte els criteris de freqüència i adequació.
A banda d’estelada, s’han proposat tota mena de neologismes: prefixats (extracomunitari, minifeina), sufixats (vistaire, untall), compostos patrimonials (feinaaddicte, cardaamic), compostos cultes (acroioga, triscaidefòbia), sintagmacions (vídeo de pantalla, full de ruta), conversions sintàctiques (corrupte-a com a substantiu), lexicalitzacions (escoleta), neologismes semàntics (ambient), acrònims (taulèfon) i manlleus, adaptats o no, tant de l’anglès (lumbersexual, sexi) com del castellà (xulo-a, bolo), però també del xinès (tofu) i l’àrab (kebab).
Actualment, el mot estelada apareix al Diccionari de la llengua catalana com a “conjunt dels estels del firmament”, i també apareix com a adjectiu estelat-ada amb el significat de “ple d’estels” o “adornat amb un estel o més d’un”; d’aquí prové la bandera estelada, en què, per conversió, l’adjectiu passa a ser utilitzat com a nom.
