Aquest divendres va morir a Barcelona Rosa Novell als 61 anys a causa d’un càncer de pulmó contra el qual lluitava des del maig de 2013, el qual l’any passat l’havia deixat cega. Tot i així, l’actriu i directora va reaparèixer als escenaris a l’octubre, al Teatre Romea, amb L’última trobada, de Sándor Márai, però aquest febrer va haver de ser substituïda a les funcions de Lleida per Anna Barrachina.
La notícia ha colpit el món teatral en particular i el cultural en general, reproduint-se des de tots els àmbits nombroses mostres de condol i de reconeixement cap a una figura clau de les arts escèniques del país. L’actriu era germana del periodista i actor Queco Novell i parella de l’escriptor Eduardo Mendoza, de qui havia interpretat i dirigit alguns textos.
Trajectòria i distincions
Nascuda a Barcelona, Rosa Novell va estudia Filologia Catalana a la UAB i a l’Institut del Teatre, debutant als escenaris el 1974 amb Les Troianes, d’Eurípides. Des d’aleshores havia treballat en nombroses obres de grans autors nacionals i internacionals, traçant una carrera que li valdre el reconeixement de públic i professió, tant en la interpretació com en la direcció.
Tot i que el teatre és el camp que més va conrear, també va treballar en cinema i televisió. En el primer àmbit havia actuat en pel·lícules com El perquè de tot plegat, de Ventura Pons; Lola, de Bigas Luna; El largo invierno, de Jaime Camino, o darrerament a Rastres de sàndal, de Maria Ripoll, i Stella cadente, de Lluís Miñarro. A la televisió va tenir papers a sèries com El cor de la ciutat, Nissaga de poder, Estació d’enllaç, Majoria absoluta, Germanes de sang o Crims.
Al llarg de la seva carrera, Rosa Novell va rebre nombroses distincions: el Premi Nacional d’Interpretació (1988), el Premi Margarida Xirgu (1989), el Premi de la Crítica (1995), la Creu de Sant Jordi (2007), i el Premi Butaca Honorífica Anna Lizaran (2014).
