El Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat va acollir dissabte l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2011. Tot i que les retallades planejades al sector no van sortir explícitament en els diferents discursos, sí que el tema era present en l’ambient. De fet, diversos dels guardonats lluïen adhesius amb la imatge de la campanya de la plataforma No retalleu la cultura, com Joan Fontcuberta, Javier Mariscal o Los Excéntricos.
Oriol Bohigas, Premi Nacional de Cultura 2011 a la trajectòria professional i artística, va ser l’únic dels guardonats que va parlar. Tot i admetre que potser les seves paraules no els representaven a tots, i malgrat reconèixer la “situació crítica en què vivim i la necessitat de què tothom hi aporti sacrificis”, va afirmar que “si volem un redreçament [polític i econòmic]coherent i cohesionat cal atendre la cultura com un dels pilars indispensables en l’estructura real de la nació”.
Bohigas va afegir que “els catalans estem convençuts que ara, més que mai, si volem salvar el país, fins i tot més enllà de l’actual panorama crític, la cultura ha de ser una prioritat a l’hora de refer la política”. Amb tot, va admetre que la crisi econòmica general “imposa unes reduccions que faran difícil o impossible aquesta prioritat”.
Finalment, per a Bohigas, només amb la cultura “serem capaços de refer la política i lluitar contra la crisi des de les mateixes bases estructurals.
Per la seva part, el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Francesc Guardans, va remarcar que “facilitar des de les instàncies públiques l’accés a la cultura fa disminuir les desigualtats socials, promou els valors de la diversitat i permet apropar institucions culturals i ciutadania”. I va afegir: “És una responsabilitat de les administracions públiques donar el suport suficient per assolir aquest objectiu social avui tan necessari a Catalunya”.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va cloure l’acte afirmant que la cultura pot situar Catalunya al món d’una manera diferenciada, pròpia i autònoma. Mas no va voler oblidar la creació de riquesa que té el sector, i va subratllar que en un moment de “feblesa econòmica” com l’actual “la cultura hi pot contribuir molt”.
Amb tot, va reconèixer que hi ha un repte col·lectiu: aconseguir que “l’explosió de creativitat que hi ha a Catalunya no es freni per les dificultats financeres del país i de les institucions públiques”.
En aquest sentit, el president va assenyalar que “allà on no arribi l’administració hi ha d’arribar el país, perquè allà on no arribi el país no sempre hi podrà arribar l’administració”.
Els premis
Aquesta era la tercera edició en què el CoNCA concedia aquests guardons, instituïts el 1982 i continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre 1932 i 1938. Enguany, els guardonats han estat:
Joan Busquets, en la categoria d’arquitectura i espai públic, per “la contribució a millorar la vida de les persones en diferents ciutats del món, planificant els espais amb record del passat i visió del futur, com els projectes per la Barcelona olímpica, i enguany, pel premi europeu Erasmus (Praemium Erasmianum) que s’atorga a Holanda a les persones que més han aportat a la cultura europea”.
Joan Fontcuberta, en arts visuals, pel “seu paper determinant en la cultura fotogràfica contemporània”, per l’exposició A través del mirall i el llibre La cámara de Pandora. La fotografi@ después de la fotografía.
Mariona Omedes, en audiovisual, per “la seva capacitat de traduir al món audiovisual projectes culturals d’altres creadors amb un llenguatge propi i creatiu com es demostra a l’exposició Barcelona visions de la primera metròpoli, a l’obra de Tom Stoppard Realidad i a l’audiovisual del Pavelló de Barcelona de l’Exposició Universal de Xanghai”.
Judith Colell i Jordi Cadena, en la categoria de cinema, “per l’autoria a quatre mans del llargmetratge Elisa K, basat en el conte de Lolita Bosch Elisa Kiseljak, tot conservant cadascú el seu estil, però sense perdre la coherència d’una única història dotada de gran força i bellesa”.
Los Excéntricos, en la modalitat de circ, per “haver renovat la figura del clown, amb poètica surrealista, humor contemporani i música, tal com es mostra a l’espectacle Rococó Bananas”.
Alfons López, Pepe Gálvez i Joan Mundetper, en còmic, per la novel·la gràfica Miguel Núñez. Mil vidas más, “una obra punyent que recupera part de la nostra memòria històrica amb intel·ligència, emoció i una força narrativa i gràfica excepcional”.
La llibreria Quera, en la categoria de cultura popular, per “la divulgació del folklore i de la monografia local, juntament amb la difusió de l’excursionisme, des del carrer de Petritxol de Barcelona”, i per “un compromís amb la cultura popular des de fa noranta-cinc anys, al llarg de quatre generacions”.
En dansa, l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC), per “l’impuls amb què l’APdC treballa pel reconeixement digne de la professió i dels seus drets laborals, pel suport als joves creadors i per la introducció de les noves tecnologies per difondre la dansa”.
Javier Mariscal, en la modalitat de disseny, per “conjugar caràcter personal i una gran capacitat de comunicació per a cadascun dels seus projectes, impregnant-los de vitalitat”, per la retrospectiva Mariscal a la Pedrera, “exemple d’aquesta singular narrativa visual”, i pel projecte Chico & Rita.
Marta Pessarrodona, en literatura, per “la qualitat humana i intel·lectual del conjunt de la seva multidisciplinar obra literària i de les darreres publicacions”: França: gener 1939. La cultura catalana exiliada, L’exili violeta i el llibre de poemes Animals i plantes.
Miguel Poveda, en la modalitat de música, pel “seu talent i rigor al servei del flamenc, amb apostes sempre innovadores com el seu recent espectacle Historias de viva voz en què investiga i recrea el llegat flamenc culte i popular”.
David Balsells, en la modalitat de patrimoni cultural, per “la defensa del patrimoni fotogràfic que ha desenvolupat al llarg de tota la seva vida professional i particularment aquests darrers anys com a conservador de fotografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya”.
Jordi Font i Ferré, en pensament i cultura científica, per “exercir el colideratge de la missió SMOS, Soil Moisture and Ocean Salinity, de l’Agència Espacial Europea que consisteix en l’estudi del cicle global de l’aigua al planeta Terra”.
Cavall Fort, en la categoria de projecció social de la llengua catalana, per “l’estímul que ha suposat la revista, capaç d’engrescar múltiples generacions, durant cinquanta anys, en la lectura en català, amb rigor, entreteniment i respecte pels joves lectors”.
Pere Arquillué, en teatre, per “la seva interpretació excel·lent de Primer amor de Samuel Beckett en la qual aconsegueix en solitari agermanar excepcionalment la paraula i el gest entre l’humor i la tragèdia”.
I Oriol Bohigas, a la trajectòria professional i artística, per “la seva tasca meritòria i brillant al front de les entitats i les empreses culturals que ha presidit com Edicions 62, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, la Fundació Miró, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i l’Ateneu Barcelonès”; per “dissenyar i impulsar la gran transformació urbanística de Barcelona, pels Jocs Olímpics de 1992 i, pel seu compromís cívic amb el país”.
