Segons l’acord del 1992 de la Junta de Museus, el MNAC s’ha d’ocupar de l’art català fins al 1940 i el MACBA n’agafa el testimoni fins als nostres dies. Però això canviarà i en breu desapareixeran els criteris cronològics que delimiten les col·leccions d’ambdues institucions. D’aquesta manera s’enterra el debat que s’arrossegava des de feia anys sobre la qüestió.
Així doncs, el MNAC tindrà la missió de construir el cànon de l’art català en les diferents etapes de la seva història, amb l’objectiu d’elaborar el relat de les manifestacions artístiques catalanes sense cap mena de límit cronològic, de forma multidisciplinària i situant-les en el context que sigui més adient per a posar-les en valor.
Per la seva part, el MACBA haurà d’aprofundir en l’art experimental amb l’objectiu de representar la contemporaneïtat de la creació artística catalana i internacional des de la transversalitat interdisciplinària i elaborar-ne un relat de rellevància global. És a dir, com fins ara, però sense la pressió d’haver-se d’ocupar del discurs històric de l’art contemporani català.
L’acord, presentat el passat dijous, entrarà en vigor un cop sigui aprovat per la Junta de Museus.
Treball coordinat entre els dos museus
A banda, s’ha acordat que el MNAC i el MACBA treballin coordinadament de manera constant amb l’objectiu d’augmentar la rellevància, el coneixement i el gaudi de l’art per part dels ciutadans i dels visitants d’ambdós museus, a més d’articular narratives que situïn l’art català en el context internacional.
Amb aquest objectiu, les dues institucions han concertat els següents acords:
- Establir una política de préstec mutu i prioritari i sense intercanvi econòmic entre els dos museus, que posen les seves respectives col·leccions a disposició dels projectes museogràfics de qualitat que ambdues institucions puguin organitzar de forma conjunta o separada.
- Coordinar les polítiques d’adquisició de cadascuna de les dues institucions.
- Coordinar les programacions expositives dels dos museus i potenciar projectes comuns.
- Compartir, en la mesura del possible, serveis i recursos tècnics (magatzems, restauració, programes d’investigació, etc.)
Dos nous pavellons per al MNAC
Amb l’eliminació dels límits cronològics, el MNAC també abastarà l’art català contemporani. Ho farà a mig termini, perquè abans ha de crear el discurs museogràfic i perquè no té l’espai per exposar-lo. Aquí entren els dos pavellons de Fira Barcelona, un dels quals podria destinar-se a la col·lecció Thyssen-Bornemisza de Carmen Cervera.
Es preveu que la cessió dels pavellons 6 i 7 per part de l’Ajuntament es tanqui en breu, malgrat s’hauria d’haver enllestit abans de l’estiu.
