El Museu Nacional d’Art de Catalunya s’oposa a l’execució provisional de la sentència que ordena la restitució de les pintures murals de l’antiga sala capitular del Monestir de Sixena. El MNAC argumenta que els riscos són “extremadament alts” i que les pintures podrien quedar “irremeiablement danyades”.
El seu posicionament es basa en sis estudis científics de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC, el Laboratori de Microbiologia Aplicada i Mediambiental de la UAB, els Centres Científics i Tecnològics de la UB, l’Escola Politècnica Superior de Enginyeria de la UPC, el Centre Innotex de la UPC, i Laboratori de Conservació-Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Tots en desaconsellen el trasllat. Paral·lelament, el MNAC està contrastant les seves conclusions amb diferents experts internacionals.
A partir d’aquests informes, els experts preveuen els danys que podria comportar la reintegració de les pintures a un espai on les condicions de manteniment i exhibició són “del tot incertes”. Tots els estudis conclouen que, si les pintures s’han pogut conservar, és gràcies a les “mesures de conservació idònies” de què gaudeixen al MNAC.
El centre ha traslladat a la jutgessa del cas els riscos i les conseqüències del trasllat del conjunt pictòric de 1200, el qual, per les seves característiques tècniques i pels danys que va patir al llarg de la història, presenta “una fragilitat extrema i una gran sensibilitat” davant qualsevol canvi en el seu entorn (temperatura, humitat relativa, qualitat de l’aire) o possible tensió, vibració i moviment.
El MNAC recorda que la sentència no és ferma i que podria ser revocada, ja que queden encara dues instàncies superiors a les quals recórrer, de manera que d’executar-se ara el trasllat podria ser provisional. El Museu argumenta que, si la sentència fos revocada, resultaria impossible restituir les pintures sotmetent-les a un segon trasllat, en cas de no haver quedat danyades de forma irreversible durant tot el primer.
Conclusions dels diferents estudis científics
- A causa de l’exposició a altes temperatures durant l’incendi de 1936, els materials pictòrics, pigments i aglutinants, van patir una transformació química que va alterar completament l’aspecte de la policromia i la seva composició. L’estudi del CSIC, a partir de mostres originals analitzades per Difracció d’RX i mesures d’espectroscòpia Raman, demostra la completa alteració del color i la composició dels pigments, així com la notable reducció de cristal·linitat dels morters, que han perdut la seva capacitat de cohesió.
- L’anàlisi de les estructures sobre les que estan instal·lades les pintures, de fusta i guix, demostren que són extremadament sensibles als canvis de temperatura i humitat, igual que les pintures extretes. Es tracta de suports febles davant la manipulació, degut a la seva gran mida. Les vibracions, els moviments i el desmuntatge del sistema estructural dels arcs podrien produir danys i pèrdues de pigments.
- El tipus i número de les bactèries identificades a les pintures murals són els esperats en un espai amb presència de públic, segons demostra l’informe de la Facultat de Biologia de la UAB, realitzat sobre 15 mostres de pintura. El dictamen afegeix que les condicions mediambientals controlades i estables a la sala del Museu permeten que aquestes es mantinguin inactives. Un augment de la humitat de l’entorn o un canvi de microclima facilitarà el creixement de microorganismes latents i la degradació de l’adhesiu de caseïna.
- Molts dels productes afegits en el traspàs són sensibles a l’atac bacteriològic i als fongs. Cal tenir en compte que els murs del monestir de Sixena presenten activitat microbiològica, a més d’eflorescències de sals que cristal·litzen sota les restes dels morters, tal i com s’aprecia a simple vista a les impostes i als arcs.
- L’estudi del departament d’Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural de la Universitat Politècnica de Catalunya determina que la presència de caseïna de llet, procedent del formatge, condiciona el procés de carbonatació encara actiu, generant micromoviments cristal·lins a les capes de la pintura. L’informe conclou que els morters d’intervenció on s’adhereixen aquests pintures són químicament reactius, molt sensibles als canvis de concentració de diòxid de carboni, temperatura i humitat.
- L’infome del centre Innotex de la UPC posa de manifest la important degradació dels fils de cotó que constitueixen les teles de traspàs de les pintures. Un trasllat de les pintures murals de Sixena implicaria sotmetre-les al canvi de condicions ambientals (temperatura i humitat) i també a inevitables vibracions, que podrien suposar pèrdues de pintura original.
- Els resultats dels estudis realitzats pel Smithsonian Museum Conservation Insitut, el 2007 i 2010, evidencien la sensibilitat del morter als canvis d’humitat.
- Queden restes de la cola que es va fer servir per l’strappo, com evidencia l’informe dels centres científics i tecnològics de la UB, extremadament reactiva als canvis d’humitat relativa de l’ambient. Els materials afegits a la seva restauració tenen una composició, reactivitat i estabilitat diferents als dels materials originals.
Història de les pintures de Sixena
Les pintures murals de la sala capitular van deixar de ser-ho el 1936, després d’haver patit les conseqüències de l’incendi que va devastar el monestir de Villanueva de Sixena, segons explica el MNAC. El 50 % de les pintures es van perdre a l’incendi i els fragments restants van patir els efectes de les altes temperatures.
Arrencades a strappo, en una operació de rescat urgent, van ser traslladades als anys 1940 a teles de cotó mitjançant un adhesiu a base de caseïnat càlcic. Van ser tensades en una quadrícula de fusta o bé, pel que es refereix als intradossos corbs dels arcs, ancorades en plafons de fusta.
Les teles de traspàs inclouen reintegració pictòrica en grisalla realitzada durant la restauració dels anys 1940 i 1950. Aquesta reintegració del dibuix desaparegut es va realitzar per completar les escenes i les diferents decoracions i facilitar la seva lectura i correcta interpretació. Aproximadament el 32,5% del total de la pintura que avui es pot veure MNAC és una reintegració pictòrica completa, a la qual cal afegir multitud de petits retocs a petites llacunes en tot el conjunt.
Des de 1961 s’exposen al públic al Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins la col·lecció d’art romànic, juntament amb altres grans obres com ara l’absis de Sant Climent de Taüll.
