El nutrient principal de la cultura és la llibertat creativa. I, a la vegada, la cultura, la creació i l’art, en les seves diferents formes i articulacions, esdevenen el nutrient principal de tota comunitat humana a l’hora d’articular-se amb èxit com alguna cosa més que una agregació d’individus que viuen l’un al costat de l’altre. Quan parlem de Barcelona, parlem de realitats físiques, històriques, econòmiques… però, sobretot, parlem de comunitats culturals diferenciades que, a la vegada, esdevenen universals per les mateixes característiques del llenguatge creatiu i artístic, que és sempre d’aspiració global.
La creativitat cultural i artística beu de múltiples fonts. El geni creatiu individual, la força multiplicadora de les relacions humanes, el moment històric i una multitud de variables afecten el vigor i la força amb els quals una comunitat afronta la humana necessitat de comptar amb un brollador permanent d’iniciatives, idees, projectes i productes de les diferents disciplines del que s’anomena, en general, art i creativitat artística, i la seva articulació, més enllà de les iniciatives individuals, en un entramat sòlid: les indústries creatives i culturals.
Una de les variables més importants, sens dubte, és l’existència d’iniciatives sòlides que puguin actuar com a punts de trobada i d’impuls de tota aquesta energia creativa que és pròpia de totes les disciplines artístiques i també de la indústria cultural pròpiament dita. La detecció i difusió de tendències culturals, així com de creadors, és la punta de llança d’una societat que es vulgui ambiciosa en la promoció de la creativitat cultural en qualsevol disciplina artística.
Consolidat Espai Línia, és hora de mostrar-nos més ambiciosos i eixamplar el nostre àmbit d’actuació amb un projecte centrat, en aquest cas, en l’àmbit de la creativitat cultural, les tendències culturals de totes les disciplines artístiques, el nou talent jove i la cultura popular i de proximitat, així com les indústries creatives.
El projecte compta amb tres vèrtexs d’actuació que, igual que el primigeni, se sustenta sobre tres eixos: un centre de pensament, el Laboratori d’Idees Creatives; un espai físic de debat i exposició a l’Espai Línia 2, l’ampliació de l’actual; i una publicació digital especialitzada que actuï com a corretja de transmissió a l’opinió pública en general i als targets més específics d’aquest àmbit de les idees nascudes al laboratori i de tot allò que s’hagi viscut i organitzat a l’espai físic: exposicions, debats, conferències…
L’espai físic
Un local de 280 metres quadrats contigu al que ja ocupa l’Espai Línia original (els dos al carrer Girona, un al número 52 i l’altre al número 54). Les sinergies són evidents, en la mesura que això permetrà convertir aquesta illa del carrer Girona en l’epicentre metropolità de la comunicació de proximitat i ara també de les tendències culturals i creatives, així com de la indústria cultural comunitària. L’Espai Línia 2, igual que el primigeni Espai Línia (de 400 metres i plenament operatiu), serà un local articulat al voltant de múltiples possibilitats. Exposicions, debats, conferències, presentacions… Tot centrat, en aquest cas, en l’àmbit cultural sense més límits que l’energia creativa. La inauguració està prevista el mes de maig. En total, doncs, seran prop de 700 metres quadrats dedicats a la proximitat, des del centre de Barcelona.
El laboratori d’idees creatives
Amb seu al mateix Espai Línia 2 i amb la funció de fixar línies de debat, pensament, idees, elaboració de la programació ordinària i extraordinària de l’Espai, i assessorar i marcar la producció de continguts de difusió de les iniciatives emparades per Espai Línia 2. El Laboratori d’Idees Creatives, per al qual es contempla la creació d’un consell assessor entre persones representatives del món cultural, trenca les barreres de l’espai físic i s’articula com un centre de pensament amb clara vocació d’incidir en l’agenda pública.
La publicació: el diari digital especialitzat
Debatre i difondre la cultura de proximitat, aportant noves centralitats i donant pes i valor al conjunt de principis i vectors plantejats des de la perspectiva dels barris de Barcelona i del seu teixit –programes, equipaments i projectes culturals– és el principal objectiu de la nova publicació que naixerà el 3 de maig.
Per al nou diari digital, serà essencial obrir nous canals amb els joves i connectar amb ells a través de l’impuls als joves creadors locals i la difusió i visibilitat del talent jove, així com entendre els centres cívics com la porta d’accés a la cultura als barris o cultura popular. La nova publicació no tractarà el consum cultural mainstream; se centrarà específicament en la cultura de proximitat.
Aquest és l’ideari de la nova publicació i els seus tres eixos bàsics:
1.- Cultura de barri, comunitària i popular
El primer pas per enfortir‐la és que la cultura de barri o de proximitat tingui altaveus mediàtics. Aquesta cultura ha d’anar acompanyada dels seus mitjans de comunicació. Perquè amb aquests mitjans de comunicació als barris sí que és possible donar a conèixer totes aquestes iniciatives.
La publicació portarà al seu ADN l’objectiu i la voluntat de ser l’altaveu mediàtic de tot el que passa als barris a nivell cultural; de la informació més propera als veïns i veïnes.
Entenem el paper de l’Ajuntament de Barcelona com a ‘acompanyant’ –que no ‘tutelant’– de tot aquest univers cultural dels barris, que viu una realitat precària i sovint heroica.
Molts espais estan funcionant des d’una precarietat gairebé sistèmica i ja no conceben la possibilitat de fer‐ho d’una altra manera. I és aquí on ha d’incidir la política cultural perquè continuïn existint, ja que són espais vius. Que hi hagi espais que funcionen sempre és el que manté viva la flama de l’interès cultural i de la possibilitat de participar o de consumir cultura.
Hem de regar tota la ciutat perquè les coses que estan passant a qualsevol barri puguin créixer. Tenim un circuit de proximitat molt ric en cultura, però molt pobre en ingressos. Es necessita visibilitat.
La cultura de barri és la que permet, de manera més senzilla i més directa, que qualsevol veí o veïna pugui entrar dins del món cultural sent‐ne partícip i no simplement consumidor. La cultura de barri ens dona l’oportunitat a tots i cada un de nosaltres de mostrar que portem un creador a dins; que no només ens agrada ser espectadors.
Què entenem per cultura? Una cultura expositiva, que considera els veïns i veïnes mers consumidors, o també aquesta cultura que els considera protagonistes, artífexs de la mateixa? Si l’entenem així, és essencial la cultura de proximitat.
Hem de fer valdre l’impacte quantitatiu de la cultura de proximitat. El percentatge de gent de Barcelona que assisteix als macroesdeveniments és baixíssim. Si sumem tota la gent que passa per un espai com el Diobar, per exemple, al llarg de l’any és gairebé tanta com la que va a un macrofestival. I és només un bar, però està actiu tot l’any. Si sumem diverses propostes com aquesta, juntes superen per molt l’aforament de qualsevol dels grans esdeveniments. Ens falla la percepció que tenim de la ciutat.
L’internet dels barris és el mercat, la porta de l’escola, els llocs on es troba tothom… Les festes majors en si mateixes són una xarxa social. La cultura de barri no cal que entri a internet, que també: on ha d’entrar és dels portals cap endins, donant valor a la vida analògica que passa físicament, sense el filtre de les pantalles, cada dia a la ciutat.
Des del barri és molt més fàcil fer barri i, afortunadament, Barcelona té una xarxa de centres cívics excel·lent, així com molts ateneus i casals de barri que són un actiu indiscutible en aquest sentit: la gent s’hauria d’apoderar dels espais públics per fer cultura.
2.- Centres cívics: la porta d’accés a la cultura als barris
Què entenem per cultura? Segurament, davant d’aquesta pregunta, les respostes de molts ciutadans tindran a veure amb grans esdeveniments, concerts de grups famosos o literatura generalista. Malgrat això, hi ha una cultura de base que mobilitza milers de persones a Barcelona i que sovint no es té tant en compte: tot el que passa als 52 centres cívics de la ciutat, que programen al voltant de 15.000 activitats formatives i culturals cada any.
Què és un centre cívic? Qui més qui menys coneix un centre cívic. De fet, un de cada quatre ciutadans hi ha participat. Amb tot, definir què és un centre cívic no sempre és senzill: bàsicament parlem d’un instrument estratègic per arribar a la ciutadania, perquè està molt arrelat, és molt conegut i s’ha adaptat als temps. Els centres cívics són espais culturals que apel·len la ciutadania del territori més proper i promouen la participació i l’accés a propostes culturals. Si definim aquests equipaments, hem de parlar de ‘proximitat’ i ‘territori’.
Coincidim en la importància dels centres cívics en la promoció de la cultura i la formació. Són una de les primeres portes d’accés a la pràctica cultural: espais de formació de la curiositat de temes molt diversos que aposten per vincular la cultura amb la vida quotidiana.
La publicació contribuirà a fer valdre la importància dels centres cívics com a referents culturals al territori. Reivindiquem el rol que exerceix cada equipament a l’indret on és: no és el mateix un centre cívics al Poble‐sec, a Baró de Viver, al Bon Pastor o al Besòs, i cadascun ha de tenir un projecte cultural per al seu territori. Reclamem entendre la cultura com una eina pensada i feta des dels barris.
La tasca vertebradora a tota la ciutat que duen a terme els centres cívics s’ha de posar en valor. Només un de cada cinc usuaris dels centres cívics són homes. Del públic total, el 60% té més de 45 anys i un de cada cinc usuaris supera els 65. Alhora, molts d’aquests equipaments tenen dificultats per connectar amb la població nouvinguda o els catalans amb pares migrants. L’equipament serveix com una porta cultural d’entrada al territori i necessita, amb tot, més visibilitat.
3.- Impuls als joves creadors locals i difusió del talent jove
La publicació digital dedicarà esforços editorials a impulsar joves creadors i nous talents, que en molts casos hi trobaran una primera oportunitat d’obrir‐se i mostrar la seva obra, de qualsevol disciplina.
Donarem suport als projectes fent‐los visibles a tots els joves artistes i creadors locals, amb la voluntat d’incentivar la creació i fomentar les oportunitats de projecció de les seves obres, dins d’àmbits com el de les arts visuals, el cinema, la música, la fotografia, les arts escèniques, l’arquitectura, la poesia, la literatura, les arts en viu o les arts plàstiques.
Aquest projecte neix amb vocació independent i és fruit de la iniciativa privada. Amb tot, la seva única vocació és de servei públic. Perquè creiem fermament, com assenyalàvem al principi, que la salut del teixit cultural, de l’energia creativa i de les indústries d’aquest ecosistema són un dels millors termòmetres per avaluar la salut col·lectiva d’una ciutat i, com és el cas particular, d’un ecosistema com el dels barris metropolitans. Considerem que el dinamisme cultural i la incentivació de la creativitat marquen la diferència d’una ciutat o de qualsevol col·lectiu humà.
Article publicat al número d’hivern 2024 de la revista Comunicació 21.
Grup Comunicació 21 prepara un salt d’escala
