La Comissió Europea (CE) ha declarat il·legals les ajudes públiques de 265 milions d’euros concedides per la Generalitat valenciana als estudis cinematogràfics de la Ciutat de la Llum, a Alacant. Per aquesta raó, dimecres va instar al Govern espanyol a què recuperi els diners invertits.
Amb tot, el president valencià, Alberto Fabra, ha anunciat que els serveis jurídics de la Generalitat estudiaran la sentència per recorre-la, ja que considera que els diners van ser “ben utilitzats”.
Per la seva part, el director de la Ciutat de la Llum, José Antonio Escrivá, assegura que la decisió de la CE obliga a “reajustar els terminis” de l’actual procés de privatització del complex audiovisual. En aquest sentit, ha afirmat que la privatització podria haver culminat en uns dos mesos, perquè hi havia diferents grups interessats.
No es van seguir les condicions de mercat
El cas es remunta al 2008, quan la Comissió Europea va obrir una investigació sobre els ajuts que havien rebut els estudis arran de diverses denúncies. Ara Brussel·les ha conclòs que aquest finançament públic no va seguir “les condicions de mercat”, motiu pel qual demana que sigui retornat.
A més, la resolució de la CE posa en dubte que la decisió de crear un nou centre cinematogràfic al marge dels existents a Madrid i Barcelona respongués a raons “comercials”. La Comissió conclou que un inversor privat “no hauria finançat al 100%” la Ciutat de la Llum.
Per al comissari europeu de Competitivitat, Joaquín Almunia, el sector audiovisual de l’Estat és “dinàmic i competitiu”, per la qual cosa considera que “no hi ha cap necessitat de destinar diners públics al finançament d’un nou operador”. Segons Almunia, donar ajuts a uns estudis penalitza als ja existents i als que podrien entrar en el mercat, i en l’actual clima econòmic “les conseqüències poden ser desastroses”.
En canvi, per a Alberto Fabra es va actuar de “forma correcta” i no hi va haver “competència deslleial”. Segons el president valencià, l’aportació econòmica “no es pot entendre com una ajuda estatal, sinó com la d’un inversor privat dins d’una economia de mercat”.
