El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de reforma parcial de la Llei de la Propietat Intel·lectual, que endureix la vigent. El fet que sigui parcial és per abordar aquells aspectes que el Govern espanyol considera més “urgents” modificar, i deixa pendent per més endavant una segona reforma més àmplia. Ara, el text s’ha de remetre a les Corts Generals.

Els tres aspectes que considera urgents l’Executiu, són:

  • Millorar la protecció dels drets de propietat intel·lectual davant les pràctiques il·lícites.
  • Acotar els límits del concepte de còpia privada.
  • Reforçar els mecanismes de supervisió de les entitats de gestió.

Pel que fa al primer punt, la llei permetrà actuar més fàcilment contra la pirateria, que es podrà investigar per la via civil, i contempla sancions d’entre 30.000 i 300.000 euros. A més, no només vulneraran els drets d’autor els portals amb continguts il·lícits, sinó també aquells que en facilitin enllaços de forma sistemàtica.

La nova normativa també reforça les potestats de la Comissió de Propietat Intel·lectual, permetent “l’estrangulació econòmica” dels portals infractors i la demanda al jutge de bloquejar el web.

La còpia privada per a ús sense finalitat comercial

El projecte de llei estableix que estiguin emparades pel límit de còpia privada les reproduccions de CD o DVD comprats i les gravacions de televisió o ràdio. El tractament de les còpies digitals (a través d’internet) queda remés als corresponents contractes de llicència subscrits en el moment d’adquisició del dret a reproducció. D’aquesta manera, es vol impulsar “un model d’explotació de drets de propietat intel·lectual d’acord al progrés de la societat de la informació, que ja no es fonamenta en la còpia analògica o de suport, sinó en la reproducció virtual a través de còpies llicenciades.

De moment, es manté el finançament de la compensació per còpia privada a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat, tot i que el Govern adverteix que es tracta d’un sistema “transitori” en esperar d’una “harmonització” comunitària.

Vigilància a les entitats de drets d’autor

Quant a les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual, la llei estableix una sèrie de mesures per garantir-ne la transparència i l’eficiència. Per una banda, es reforcen els instruments de control i vigilància, a través de la Secretaria d’Estat, amb un catàleg d’obligacions respecte als associats i a les administracions públiques (hauran de rendir comptes anuals i fer auditories), establint en cas d’incompliment un règim d’infraccions i sancions econòmiques (amb un percentatge de la recaptació que pot arribar al 2%), i la possibilitat d’intervenir l’entitat i inhabilitar-la.

A més, la Comissió de Propietat Intel·lectual regularà les tarifes i els criteris objectius per fixar els preus dels drets d’autor, i vetllarà perquè siguin equitatius i no discriminatoris. Finalment, es crearà una finestra única per a la facturació i pagament dels usuaris de drets d’autor, de la qual se n’encarregarà una entitat privada amb representació de les diferents entitats de gestió sota la supervisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. L’objectiu de la finestreta és simplificar i reduir les gestions dels usuaris a l’hora de liquidar els comptes amb les entitats de gestió.

Mitjans i ensenyament

La nova llei permetrà als agregadors de notícies (com ara Google News) que utilitzin “fragments no significatius” sense autorització dels continguts generats pels mitjans sempre i quan satisfacin una “compensació equitativa” als propietaris dels drets. Editors i agregadors hauran de consensuar el preu de la compensació, en cas contrari s’haurà de recórrer a l’arbitratge del Ministeri.

Queden excloses de la modificació les fotografies, que necessiten d’una autorització expressa per a la seva utilització, i les recerques per paraules aïllades, que no requeriran ni autorització ni compensació.

En l’àmbit de l’ensenyament i la investigació, es permetrà l’ús gratuït de “petits fragments” d’obres sense permís ni compensació. En cas de manuals o llibres de text, la comunicació pública serà gratuïta sempre que els professors o ponents ofereixin un enllaç a un lloc web on adquirir legalment els continguts.

Quan es tracti d’un ús més ampli, per exemple capítols de llibres o articles de revistes, no es necessitarà una autorització expressa per a la seva utilització, però sí s’hauran de pagar drets. D’aquesta remuneració en queden exclosos els continguts dels quals siguin titulars les universitats o centres públics d’investigació i d’aquells sobre els quals tinguin llicència.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram