El Consell de Ministres ha adaptat a la legislació estatal dues directives europees sobre drets d’autor en l’entorn digital, tenint en compte els nous comportaments dels usuaris i introduint mesures per “corregir els desequilibris” que l’aparició de nous intermediaris ha provocat en el mercat.
Més concretament, l’Executiu espanyol ha transposat la Directiva que estableix normes sobre l’exercici dels drets d’autor i drets connexos aplicables a determinades transmissions en línia dels organismes de radiodifusió i a les retransmissions de programes de ràdio i televisió, i la Directiva sobre drets d’autor i drets connexos al mercat únic digital.
Mesures per corregir la bretxa de valor
El Reial decret llei aprovat pel Govern espanyol reconeix un nou dret connex per a editors i autors de premsa creat en la directiva europea . Es tracta d’un dret amb entitat pròpia, del qual són titulars les editorials de publicacions de premsa i agències de notícies, respecte als usos en línia davant dels prestadors de serveis de la societat de la informació.
Amb la transposició de la directiva, es regula la reproducció de fragments d’una publicació (snippet) per part d’agregadors digitals de continguts i notícies, per posar-los posteriorment a disposició en les seves pròpies pàgines o plataformes.
Quant a la gestió d’aquest dret, el Reial decret llei no es pronuncia, donant així l’opció a cada editor i titular de gestionar-lo, o bé de manera individual mitjançant una negociació directa amb els agregadors, o bé a través d’una entitat de gestió col·lectiva amb caràcter voluntari.
La negociació de les autoritzacions als agregadors per a la utilització de continguts s’ha de realitzar d’acord amb els principis de bona fe contractual, diligència deguda, transparència i respecte a les regles de la lliure competència, excloent-ne l’abús de posició de domini.
Pel que fa als prestadors de serveis de la societat de la informació, la finalitat principal dels quals consisteix a permetre els usuaris a pujar i compartir obres i prestacions protegides per drets de propietat intel·lectual, que posteriorment organitzen i promocionen amb finalitats lucratives, necessitaran comptar amb una autorització del titular de drets. En aquest sentit, el Reial decret llei determina que, si aquests prestadors no obtenen aquesta autorització, estaran sotmesos a un règim de responsabilitat específic.
A més, el Reial decret llei estableix amb caràcter imperatiu una sèrie de normes que pretenen garantir que els autors i intèrprets o executants obtinguin una remuneració adequada i proporcionada per la cessió dels seus drets.
Nous límits i excepcions als drets
El Reial decret llei aprovat pel Govern espanyol incorpora, dins dels marges de la directiva europea sobre el mercat únic digital, una sèrie de límits o excepcions amb la finalitat d’aconseguir un “equilibri” entre els interessos dels autors i titulars de drets i els dels usuaris dels continguts.
Per una banda, es contempla una excepció en benefici d’organismes de recerca i institucions responsables del patrimoni cultural, per tal que puguin dur a terme mineria de textos i dades d’obres o altres prestacions. Per als casos en què no sigui un organisme de recerca o institució responsable del patrimoni cultural, o la finalitat sigui aliena a la investigació científica, es preveu la possibilitat de que el titular de l’obra afectada estableixi una reserva de drets. En aquest cas, es requerirà una llicència. Cap dels dos límits esmentats comporta una remuneració a favor dels titulars de drets.
A més, es permet l’ús digital d’obres i prestacions a efectes d’il·lustració amb finalitats educatives, en centres d’ensenyament reconeguts per un Estat membre, en la mesura que els usos es justifiquin per la finalitat no comercial de l’activitat docent.
També es possibilita a les institucions responsables del patrimoni cultural la reproducció amb fins de conservació d’obres que es trobin permanentment a les seves col·leccions.
El text també preveu que les entitats de gestió col·lectiva puguin concedir llicències de drets d’autor no exclusives, amb finalitats no comercials, per a la reproducció, distribució o comunicació pública, quan es trobin de manera permanent en la col·lecció d’una institució de patrimoni cultural.
