Laura Vilagrà ha presentat el nou text després de la reunió de l’Executiu (foto: Rubén Moreno).
El Consell Executiu ha aprovat l’Avantprojecte de llei de la comunicació audiovisual a Catalunya, amb els objectius principals d’adaptar l’actual normativa a la transformació dels sector en àmbits com la convergència de mitjans de comunicació i el canvi d’hàbits comunicatius del públic.
El nou text, que ara inicia la tramitació parlamentària, adapta la llei catalana aprovada el 2005 a la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, així com als canvis que ha experimentat el marc normatiu estatal i català al llarg dels anys.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha destacat que és “una llei de país per promoure el català en el sector audiovisual”, i ha expressat el compromís del Govern a destinar més recursos a la indústria audiovisual catalana, ja que “necessita més robustesa i eines”.
L’Executiu també vol que la nova llei jugui un paper fonamental en l’impuls de la llengua. “El català i l’aranès es troben competint en un mercat audiovisual global i estan en clar desavantatge. Ens convé treballar-hi amb molta energia, i hi ha elements d’acord, com la cessió de drets de doblatge, i també elements regulatoris, com els que planteja la llei. El Govern està plenament compromès amb el català i necessitem totes les eines”, ha apuntat Vilagrà.
Eixos estratègics
El Projecte de llei s’orienta cap a l’aplicació dels eixos de la política audiovisual catalana establerts en el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya. Des d’una perspectiva estratègica, això implica donar resposta als reptes derivats de la coexistència de l’audiovisual català amb l’audiovisual d’abast espanyol i internacional, i per altra banda expandir el model de sistema audiovisual mixt (público-privat) de Catalunya a les noves formes de comunicació digital.
Els eixos estratègics es focalitzen en l’oferta de continguts audiovisuals en català i aranès; la prestació de serveis públics audiovisuals com a vertebradors del territori; el finançament i la sostenibilitat del sector; l’afirmació de Catalunya com a factoria de continguts audiovisuals d’excel·lència i atractius, i la producció d’una informació i uns continguts d’interès local plurals i de qualitat.
La modificació de la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual de 2018 suposa ampliar l’àmbit d’aplicació als serveis d’intercanvi de vídeos en plataformes; harmonitzar les regles aplicables al servei de comunicació audiovisual televisiu lineal i al servei de comunicació audiovisual televisiu a petició; impulsar la promoció d’obres audiovisuals europees; flexibilitzar el règim de comunicacions comercials audiovisuals en la televisió tradicional, i reforçar la independència dels reguladors audiovisuals amb la formalització de l’ERGA (Grup de Reguladors Europeus per als Serveis de Mitjans Audiovisuals) com a òrgan consultiu de la Comissió Europea.
En allò que es pot aplicar a Catalunya, aquests canvis s’han introduït al Projecte normatiu català tenint en compte les previsions de caràcter bàsic de la Llei general de la comunicació audiovisual, que ha transposat la mateixa directiva en l’àmbit estatal.
Protecció del català i l’aranès
El Projecte de llei amplia les mesures per garantir l’ús del català i l’aranès als mitjans de comunicació audiovisual, no solament en la programació dels serveis lineals públics i privats (ràdio i televisió), sinó també en els catàlegs dels serveis a petició. A més, en fomenta l’ús en l’àmbit digital i de les xarxes socials, estableix mesures de foment, promoció i protecció per a continguts en aquests idiomes, i de protecció dels drets lingüístics en els sistemes operatius i els equips de consum.
Una de les mesures de protecció que planteja la llei és que els prestadors de serveis lineals de televisió hauran de reservar un mínim del 51% del temps d’emissió d’obres audiovisuals europees (establerta en el 50% per la Directiva europea) a produccions originals en català o aranès. Aquest còmput exclou el temps dedicat a continguts informatius, transmissions esportives, jocs i comunicacions comercials audiovisuals.
Pel que fa als serveis de comunicació audiovisual a petició dirigits al públic de Catalunya, hauran de disposar en els catàlegs d’un percentatge d’almenys el 30% d’obres audiovisuals europees en tot moment i garantir-ne la prominència. D’aquest percentatge, almenys el 50% de la reserva sobre l’oferta a l’audiència de Catalunya haurà de ser d’obres audiovisuals en català o aranès.
El nou text també avança en la línia de garantir una major accessibilitat als mitjans de comunicació, de manera particular en allò que fa referència a la utilització de la llengua de signes catalana.
D’altra banda, la nova norma reforça les mesures destinades a prevenir l’activitat audiovisual sense títol habilitant.
Un audiovisual lliure de discriminació i violències
El text aprovat pel Govern fa l’adaptació a la legislació europea amb l’objectiu d’aconseguir una comunicació audiovisual lliure de qualsevol classe de discriminació, violències i estereotips de gènere, i que valora les diversitats.
En aquest sentit, introdueix mesures per afrontar fenòmens com el de la pressió estètica, tant en els continguts informatius com en la comunicació comercial audiovisual. A més, obliga a informar expressament sobre les imatges de persones que hagin estat manipulades o retocades.
També s’haurà de vetllar pel respecte a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge de les víctimes i les seves famílies, amb l’objectiu de garantir la no revictimització i de no interferir en el seu procés de recuperació.
Estructura de la llei
L’elaboració del Projecte de llei ha comptat amb una àmplia participació dels sectors implicats i d’organismes com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, l’Autoritat Catalana de la Competència o l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Des del punt de vista organitzatiu, el nou text manté els principis de l’actual Llei audiovisual de 2005 que no han perdut vigència i són el marc regulador general del sector a Catalunya.
La nova norma s’estructura en nou títols i 122 articles. El Títol I recull l’objecte, les definicions i l’àmbit d’aplicació de la llei, els principis fonamentals de la prestació dels serveis de comunicació audiovisual, els drets de la ciutadania envers els mitjans de comunicació i els supòsits d’autoregulació i coregulació.
El II fa referència a la presència de les llengües catalana i aranesa en els mitjans de comunicació, i el III estableix el sistema de governança de la comunicació audiovisual de Catalunya, a partir de les competències del Parlament, el Govern, el CAC i els ens locals.
El Títol IV és sobre la utilització de l’espai radioelèctric i les competències de la Generalitat al respecte, en el marc de les competències de l’Estat en matèria de telecomunicacions. El V regula el servei públic de comunicació audiovisual de Catalunya, que inclou el que és de competència de la Generalitat i el que presten els ens locals.
El Títol VI estableix l’ordenació de la prestació de serveis audiovisuals per part de subjectes privats, en virtut d’una llicència o una comunicació prèvia, i en el VII es preveuen normes específiques sobre continguts audiovisuals. El VIII regula la comunicació comercial audiovisual, i el Títol IX l’activitat d’inspecció i el règim d’infraccions i sancions.
Per últim, hi ha dues disposicions addicionals, les quals preveuen, per una banda, la realització d’una consulta sobre l’accés a la prestació de serveis de comunicació audiovisual comunitària sense ànim de lucre, i per l’altra l’elaboració d’un estudi sobre les perspectives de finançament del servei públic de comunicació audiovisual.
