El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts declarar bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric l’Observatori Fabra, a Barcelona, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, i l’església de Santa Maria de Gràcia, a la Granadella. A més, també s’ha declarat l’entorn de protecció d’aquests quatre conjunts arquitectònics.
L’Observatori Fabra, obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, està situat a la serra de Collserola i pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que té cura de la direcció científica, del seu funcionament i del seu manteniment. Les activitats que s’hi desenvolupen des de la seva inauguració el 1904 abasten els camps de la meteorologia, la sismologia i l’astronomia.
L’edifici de la Reial Acadèmia, a la Rambla de Barcelona, la va realitzar el mateix arquitecte entre 1883 i 1894. L’integren la seu oficial de l’entitat, la sala del Teatre Poliorama, que ocupa la major part de la planta baixa de l’edifici i tota la superfície que la parcel·la té en el pati de l’illa de cases, i dos petits locals comercials en planta baixa i davant la Rambla.
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra es troba situat a la serralada de Marina, a l’anomenada Vall de Betlem, als afores de Badalona. Formen part del monument no només l’edificació principal, sinó també les vinculades a aquesta i les edificacions auxiliars, així com horts, basses, patis i tanques. El monestir va ser fundat el 1416 amb una comunitat de set monjos que s’hi van traslladar de Sant Pere de Ribes, on s’havien establert tres anys abans.
Finalment, l’església de Santa Maria de Gràcia es troba situada al centre de la població de la Granadella. Va ser bastida de nova planta en l’últim terç del segle XVIII, i segons documents del 1764 i el 1769, la construcció s’hauria assignat a Josep Puig i al seu fill Francesc, mestres de cases de Ponts. La traça segueix un model de remota ascendència italiana que es pot trobar en altres esglésies setcentistes del país, també dissenyades amb llenguatge arquitectònic íntegrament classicista.
