El galerista Joan Gaspar i Farreras va morir dijous als 79 anys. Membre d’una nissaga de galeristes que ha creat escola, està considerat una figura capital de l’art i una referència del galerisme a Catalunya.

Gaspar va ser el responsable de la primera exposició de Pablo Picasso a Barcelona, el 1960, a l’antiga Sala Gaspar, fundada pel seu avi. Juntament amb la seva família, va ajudar a recuperar públicament la figura de l’artista malagueny i va contribuir a impulsar el seu museu a Barcelona.

Entre 1972 i 1991, Joan Gaspar va formar part de l’equip de direcció de la Sala Gaspar. El 1992, va obrir el seu propi espai a la plaça Letamendi, la Galeria Joan Gaspar, que va continuar la tradició presentant artistes joves que s’han consolidat amb el temps. De 2003 a 2015, també va tenir seu a Madrid.

Joan Gaspar va promoure artistes de les avantguardes històriques com Braque, Joan Miró, Antoni Clavé, Alexander Calder, Josep de Togores, Apel·les Fenosa, Antoni Tàpies o Eduardo Chillida, però també artistes contemporanis com Enrique Brinkmann, Etienne Krähenbühl, Jean-Baptiste Huynh, Jordi Isern, Concha Sampol i Igor Mitoraj.

A principis de 2019, la Galeria Joan Gaspar es va traslladar al carrer de Consell de Cent, davant d’on el seu avi, Joan Gaspar i Xalabarder, va obrir la Sala Gaspar el 1909 (tancada el 1996). El 2013, Anna Gaspar i Moishan Gaspar, neta i besnet del fundador, van recuperar la Sala Gaspar en una nova ubicació a la plaça Letamendi (on anteriorment hi havia Galeria Barcelona).