El projecte Fòrum Cultura 2020, impulsat pel Cercle de Cultura, comença a prendre forma i ha presentat més detalladament el marc de reflexió i el context en el qual es realitza, així com els eixos de debat.
La iniciativa busca contribuir a l’anàlisi i la construcció d’una estratègia a curt i mitjà termini per aconseguir un millor desenvolupament de l’organització de la cultura a Catalunya. El seu objectiu és consensuar unes “conclusions operatives” per a la redefinició de les polítiques culturals que es puguin implementar durant la propera dècada.
El Cercle considera que és necessari “actualitzar el diagnòstic i l’argumentari (teòric i polític) destinat a aprehendre millor l’evolució de les dinàmiques culturals, socials i polítiques (amb les seves oportunitats i riscos), així com el paper dels diferents actors culturals, públics, no lucratius i mercantils”.
El Fòrum Cultura 2020 s’adreça a gestors culturals, entitats, associacions, polítics i, en general, a totes aquelles persones que actuen en el sector de la cultura o estan interessades en el seu paper, i més generalment al conjunt de la societat a través de la repercussió als mitjans de comunicació.
La fase de debat del projecte s’iniciarà l’any que ve i finalitzarà el 2018, i tindrà com a punt culminant la celebració de la Conferència de la Cultura Catalana.
El Fòrum Cultura 2020 compta amb una taula permanent de més d’un centenar de persones del sector, coordinades per una comissió del Cercle de Cultura formada per Ezequiel Baró, Francesc Bellmunt, Lluís Bonet, Xavier Bru de Sala, Jaume Colomer, Xavier Marcé, Fèlix Riera i Esteve Leon, que exerceix de coordinador general.
Els vuit eixos temàtics de debat
Creativitat: foment, sostenibilitat i projecció
Sobre la construcció i millora d’un ecosistema (institucions, accions, regulacions) que afavoreixi un entorn adequat per a la formació i millora de la creativitat. Visibilitat i reconeixement dels creadors. Com fer sostenible la densitat creativa?
Quin pot ser l’àmbit i l’abast d’una política de foment de la creació (artística)? Com es poden identificar, estimular, atraure i retenir les capacitats creatives?
Mercats culturals: dinamització i ampliació, de l’espai local a l’internacional
Característiques específiques dels béns culturals. Les condicions de creació i consolidació dels mercats d’aquests tipus de béns: dinàmiques recents.
Els espais d’ús i consum cultural. La cultura crea i distribueix riquesa: una mirada econòmica –i no economicista– del sector cultural.
Equipaments culturals: governança, funció social i dinamització en xarxa
El paper motor dels equipaments culturals de referència.
Disposar d’institucions culturals –espais, serveis i programes– democràtiques al servei dels professionals i la ciutadania. Singularitats, mecanismes cooperatius i retorn social.
Barcelona, xarxes i territori
Serveis públics culturals: distribució, cobertura i lògiques. Dinàmiques ascendents i descendents: punts de trobada. Parcs culturals i factories. Barcelona, una capital cultural internacional? Factors d’equilibri i desequilibri cultural de Catalunya. Les oportunitats i distorsions del turisme.
Educació, experiència i pràctiques culturals
Com han evolucionat, en les darreres dècades, les pràctiques culturals? Quins han estat els factors principals d’aquests canvis?
De l’aprenentatge a la pràctica, de la pràctica a l’experiència, de l’experiència al coneixement. La configuració de la sensibilitat i de l’imaginari cultural (vector 1). L’educació millora la cultura; la cultura millora l’educació?
La cultura en els mitjans i xarxes de comunicació social i digital
La influència dels canvis tecnològics en el desenvolupament dels sectors (mercats i espais de consum) dels béns culturals i creatius. Els impactes més rellevants de la revolució digital en els processos de creació i de producció d’aquests béns, i en les seves pautes de distribució i consum.
La configuració de la sensibilitat i l’imaginari cultural (vector 2). Les opcions globals de les cultures localitzades. Tecnologies i continguts: precondicions, condicions, possibilitats i resultats. Teoria de la interacció. Noves formes de prescripció cultural. Les opcions del català en el món digital.
Finançament: necessitats, criteris i recursos
El finançament de l’àmbit cultural superposa tres lògiques: la del mercat, la dels poders públics, la de les donacions. Els canvis recents en el protagonisme de cadascuna d’aquestes lògiques.
Qui paga què, quant, i per què? La recerca de l’equilibri, la justícia i la suficiència. Serveis culturals públics: cost i justificació. Assignar, compartir i repartir recursos i opcions culturals.
Com pot evolucionar el model (actual) de finançament del sector cultural en la propera dècada?
Polítiques culturals públiques: avaluació i perspectiva
Legitimació i eficàcia de les polítiques culturals. Canvis després del període de crisi?
El futur. Una opció pròpia en un món interdependent. L’encaix de totes les peces: institucions, governs, creadors, productors, operadors, receptors. Revisió, pas a pas de l’estat de la cadena cultural. I ara què?: públics, professionals i polítics; la reconstrucció del valor de la cultura.
