Santiago Vilanova, Sònia Hernández i Joan Maria Morros [foto: Col·legi de Periodistes].
Ambdues institucions destaquen que es tracta d’un conjunt documental d’un “enorme interès” per a la història del periodisme i, en particular, per documentar el naixement i primer desenvolupament del moviment ecologista a Catalunya, tant en el pla de la reflexió teòrica com en el de l’activisme social i polític.
La voluntat de Santiago Vilanova ha estat donar el fons en propietat al Col·legi de Periodistes, entitat de la qual forma part des dels anys 70 i a la qual sempre ha estat vinculat.
En l’acte de signatura, la consellera Sònia Hernández ha agraït al periodista la cessió del fons documental i ha destacat el seu “compromís amb la sostenibilitat, la justícia ambiental i la cultura del territori”, que han contribuït a fer que la seva obra sigui “prolífica i referent en aquest àmbit”.
“És un honor tenir en comodat el llegat d’una trajectòria que reflecteix un compromís sostingut amb la defensa de la natura, la crítica del model energètic dominant i la promoció d’una consciència ecològica integral a la societat catalana i més enllà, tots ells temes de rabiosa actualitat i que ens plantegen una sèrie de reptes individuals i col·lectius que no podem defugir”, ha afegit.
Per la seva part, el degà Joan Maria Morros ha destacat el gest de generositat de Santiago Vilanova i la confiança dipositada en el Col·legi de Periodistes, ja que es tracta d’un “valuós llegat, fruit de més de 50 anys de trajectòria professional i compromesa”.
Trajectòria
Santiago Vilanova i Tané va iniciar la seva activitat professional en el món periodístic com a redactor al Diario de Barcelona (1971-1973, 1977) i a El Correo Catalán (1973-1977), i posteriorment va ser director de la revista Actual (1982) i el Diario de Barcelona (1983-1984).
En l’àmbit de l’activisme ecologista va participar en la fundació i direcció d’entitats com ara el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, l’associació Una Sola Terra (1989-2010) o el partit Els Verds-Alternativa Verda. També va dirigir la primera revista ecologista catalana, Userda (1977-1981). A més, va ser diputat al Parlament de Catalunya com a independent a les llistes de Junts per Catalunya (2020).
Entre les seves publicacions hi ha més d’una vintena de llibres, centrats sobretot en la difusió de la problemàtica mediambiental.
Des de fa més de mig segle, Santiago Vilanova ha produït i aplegat un arxiu com a resultat de la seva tasca periodística, del seu paper com a activista ecologista i nacionalista, així com de la seva activitat política, literària i artística. Actualment té un volum de més de 700 capses d’arxiu, a més d’altra documentació textual en carpetes i de material gràfic i audiovisual conservat en àlbums i cintes de vídeo.
Preservació de la memòria del periodisme
El 2014, el Departament de Cultura i el Col·legi de Periodistes van signar un conveni de col·laboració per a la recuperació, preservació i difusió dels llegats personals dels periodistes catalans. Amb aquest acord, ambdues institucions col·laboren en la recuperació dels documents, fons i col·leccions documentals conservats per persones i entitats que han tingut un paper rellevant en la història del periodisme a Catalunya.
L’acord fa referència a documents textuals (manuscrits, i mecanoscrits), materials impresos, imatges, cartells, i enregistraments sonors i audiovisuals que puguin ser objecte de tractament arxivístic. Fins ara s’ha preservat Carlos Nadal i Gaya, Joaquim Perramon Palmada, Josep Maria Huertas Clavería, i Agustí Pons i Mir, així com donacions parcials d’Àngel Camacho i Alfons López i Tufet.
