El Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre ha incorporat el fons documental del director teatral, actor, gestor cultural i professor d’art dramàtic Hermann Bonnín (1935-2020), gràcies a la cessió íntegra que n’han fet la seva vídua, la dramaturga Sabine Dufrenoy, i la seva filla, l’actriu, Nausicaa Bonnín.
El fons està format per més de 3.000 documents classificats en més de 40 caixes sobre l’activitat professional de Bonnín, com ara programes de mà, cartells, fotografies, vídeos, retalls de premsa, guions, esbossos escenogràfics, així com escrits diversos i correspondència. La majoria dels documents estan digitalitzats i es poden consultar lliurement a la web del MAE.
En l’acte de donació, celebrat dimecres, Sabine Dufrenoy va assenyalar que la voluntat d’Hermann Bonnín era que el seu fons documental anés a l’IT. “Avui el Bonnín torna a casa, perquè l’Institut del Teatre ha estat, és i serà sempre casa seva”, va dir.
Per la seva part, la directora de l’IT, Sílvia Ferrando, va destacar Bonnín com una figura cabdal de les arts escèniques, i va lloar la renovació pedagògica que va dur a terme a la institució.
L’Institut del Teatre destaca que el fons de Bonnín constitueix un “valuós llegat” per a les arts escèniques de Catalunya que se suma i complementa altres fons rebuts pel museu, com ara els de les actrius Rosa Novell i Teresa Cunillé, o el del director de fotografia Tomàs Pladevall.
Hermann Bonnín va contribuir de manera important a la revitalització de l’IT, centre on va ser alumne i professor abans de dirigir-lo entre 1971 i 1981. També va ser director del Centre Dramàtic de la Generalitat (1982-1988) i de la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid (1967-1977). El 1997 va fundar el Brossa Espai Escènic a Barcelona (actualment Escenari Joan Brossa) juntament amb Jesús Julve ‘Hausson’.
Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombrosos guardons, entre els quals el Premi ADB a la trajectòria artística (1981), el Premi Ciutat de Barcelona d’arts escèniques (2003), i el Premi Nacional de Cultura (2013).
