Després d’onze edicions (nou a Mataró i Santa Susanna i tres a Barcelona), la direcció del Festival Shakespeare ha decidit donar-lo per acabat a causa d’una manca de recursos que impossibiliten la seva continuïtat. Així doncs, la del passat octubre va ser la seva darrera edició.
Montse Vellvehí i Sandra Monclús expliquen que, quan el certamen va arrencar la nova etapa a Barcelona de la mà de La Perla 29, es van proposar un termini per aconseguir els recursos necessaris per consolidar el festival i fer-lo tal i com l’entenien, conscients que calien uns anys de traspàs. “Veient que no tindrem el recolzament necessari, creiem que és inútil allargar aquest trànsit”, assenyalen en una carta enviada a amics, col·laboradors i artistes.
La direcció assenyala que han treballat durant anys amb uns recursos “massa limitats” per fer possible el projecte. “Ara, amb les mateixes condicions, no ens veiem en cor de tornar-hi, de tornar a reinventar-nos, una vegada més fent virtut de les dificultats i la precarietat”, diuen Vellvehí i Monclús fent referència a les diverses dificultats que ha patit el certamen al llarg de la seva història.
Sense encaix en la política cultural actual
“La veritat és que ens hem cansat de treballar d’aquesta manera. I ens fa mal. Però quan sembla que tot plegat tira endavant només per l’esforç i la il·lusió, els sacrificis i la generositat de la gent que hi treballa, i hi col·labora, i hi participa, et preguntes quin sentit té”, etziben Montse Vellvehí i Sandra Monclús.
A banda, admeten que el festival que haurien volgut fer potser era “massa car” per a l’actual moment cultural, i que probablement no han sabut “engrescar prou” les institucions, apunten en una carta dirigida a les últimes. “En tot cas, creiem que el nostre model no encaixa en la política cultural del moment, i la nostra existència no té sentit”, clouen.
La direcció del certamen també assenyala que el ritme i el volum de producció que demana formar part de la Xarxa Internacional de Festivals Shakespeare “necessita un recolzament més gran” que no s’ha assolit, de manera que ha preferit acabar amb la seva activitat abans que renunciar al seu tarannà i a les exigències d’aquest circuit.
