El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha elaborat una avaluació estratègica del Museu Nacional d’Art de Catalunya on exposa 29 recomanacions de caire organitzatiu, econòmic i sobre l’oferta i el contingut. L’anàlisi, realitzada amb dades del període 2010-2012, mostra punts coincidents amb la nova etapa del museu arran de l’arribada a finals de 2011 de Pepe Serra i Miquel Roca com a director i president del MNAC, respectivament.
Entre les conclusions, el CoNCA considera necessari repensar la governança del Museu i millorar el posicionament dels mecenes en el patronat; disminuir les despese fixes; potenciar les col·laboracions internacionals; incrementar la producció pròpia; teixir una xarxa amb els museus locals, i aprofitar la marca Barcelona i l’interès que desperta el modernisme, entre d’altres recomanacions.
Aquesta avaluació estratègica del MNAC, feta pública fa un mes, és una de les tres que ha realitzat el CoNCA en el marc d’una de les seves competències. Les altres dues són sobre el Mercat de les Flors (que es presenta aquest divendres) i l’Auditori de Barcelona, les quals es faran públiques properament.
Recomanacions organitzatives
El Consell considera que el MNAC requereix un nou equilibri de la seva governança arran de la disminució de les aportacions públiques i les necessitats d’incrementar les privades. Per això, recomana facilitar la incorporació de mecenes al Patronat i una cessió d’organització i gestió que s’acosti a les dinàmiques del sector privat, adaptant el funcionament de l’equipament a una gestió on els criteris de caire sectorial s’afegeixin als de coherència econòmica i professional. A més, assenyala que cal incidir en els mecanismes que millorin l’agilitat en la presa de decisions, potenciant la delegació de poder executiu.
El CoNCA també troba important l’articulació d’un o diversos comitès consultius d’experts sectorials (econòmic, jurídic, continguts, etc.) que argumentin i donin suport a les actuacions del MNAC, així com la necessitat d’un pla de màrqueting periòdic (anual o biennal) que estableixi polítiques, mesures concretes d’acció i mètodes de control de resultats.
L’avaluació estratègica també considera que a l’actual organigrama funcional s’hi hauria d’afegir una organització matricial per permetre una gestió optimitzada d’aquells aspectes que precisen de la participació de departaments diferents.
Recomanacions econòmiques
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts apunta que cal arribar a compromisos amb les administracions en un contracte programa que concerti a mitjà termini (3 anys) l’aportació pública i les obligacions de l’ens. Aquest acord possibilitaria, al seu parer, l’assoliment dels objectius del MNAC i una planificació financera amb la previsió suficient per adequar estratègies i continguts als recursos disponibles.
Davant la reducció de les aportacions públiques, el CoNCA troba imprescindible destinar recursos a la captació i la fidelització de patrocini i mecenatge. Una altra font d’ingressos que creu fonamental és la vinculada a l’aprofitament de la infraestructura del Museu, especialment el lloguer d’espais i l’explotació comercial de les concessions. A més, veu necessària la promoció dels ingressos provinents de la prestació de serveis tècnics relatius als recursos físics i humans del MNAC, i detecta un marge de creixement ampli de possibles ingressos per activitats paral·leles.
A banda, tot i reconèixer que és complex, l’informe recomana disminuir les despeses fixes per passar-les a variables, principalment les destinades a les activitats temporals i/o paral·leles, cosa que en cap cas, assegura, hauria d’afectar l’essència en la producció de continguts i serveis de la institució. A més, aposta per optimitzar la gestió dels recursos interns i generar tota la producció interna possible amb els recursos humans disponibles.
Recomanacions respecte a l’oferta
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts incideix en el fet que els equipaments culturals públics han de significar-se pels seus continguts i la seva programació, i en el cas del MNAC això passaria per potenciar les col·laboracions externes que generin coproduccions internacionals, crear una base de projectes de recerca que permeti la difusió dels resultats, i actualitzar els recursos tecnològics per guanyar en visibilitat.
Respecte a la implantació del centre al territori, recomana una coordinació d’actuacions amb la xarxa pròpia (Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu del Cau Ferrat de Sitges i el Museu de la Garrotxa d’Olot) que permeti un discurs únic i territorialitzat. També troba d’interès estendre acords o convenis de col·laboració amb museus locals per articular una xarxa d’institucions de conservació artística i permetre la coproducció d’exposicions itinerants, cessions d’obres i altres activitats conjuntes.
L’informe també esmenta la necessitat del MNAC de nous espais físics, en referència al projecte de la Muntanya dels Museus, a causa de l’ampliació dels límits cronològics del centre.
Per últim, es destaca l’impacte de la marca Barcelona i l’atracció turística de la ciutat com a punt fort que cal emprar per prestigiar i difondre la institució, incorporant-la en la seva imatge pública, una iniciativa ja proposada pel director Pepe Serra i que es va aparcar després de la polèmica aixecada. A més, apunta que el MNAC ha d’aprofitar l’interès que desperta el modernisme i la figura d’Antoni Gaudí.
