Presa de possessió dels membres del CoNCA, el 18 de juliol de 2019.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha reclamat un “programa de supervivència” per al sector cultural. L’ens assenyala que el programa s’ha de fer en interlocució amb els representants i agents diversos del sector, i amb la participació dels departaments de Cultura, Economia i Hisenda, i Treball de la Generalitat mitjançant la constitució d’una taula mixta de coordinació, “on es prenguin acords a la mida de cada necessitat i des d’on pugui fer-se també el seguiment de les mesures acordades i el degut acompanyament del sector, per compte del Govern”.

El CoNCA també indica que aquest programa ha de ser la “suma complementària” de l’actuació de les diverses administracions: diputacions, consells comarcals i ajuntaments, a més de la Generalitat, així com el Govern de l’Estat i la Comissió Europea.

Pel que fa a les administracions catalanes, assenyala que és “imprescindible” que assoleixin un acord entre elles, “cadascuna des del seu perfil competencial i atenent al pes de totes elles en la programació de la vida cultural i artística”. Un acord que fa extensible a la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya.

Així doncs, el CoNCA s’ofereix a articular el “programa de supervivència” tant en el marc de la taula mixta de coordinació com en el de l’acord entre les diferents administracions catalanes. En paral·lel, s’ofereix als diversos agents culturals per “atendre les seves necessitats i iniciatives, estudiar-les i fer de frontissa institucional amb els estaments que correspongui”.

Zona catastròfica

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts assenyala que el sector es troba en una situació “d’extrema precarietat” des de la crisi econòmica de 2008, que fa temps que “viu sota mínims i constitueix un malalt de risc”, i que la crisi del coronavirus “posa a la corda fluixa la seva mateixa supervivència”. Per al CoNCA, la totalitat del món de la cultura s’hauria de declarar “zona catastròfica”.

Per tot plegat, considera “inexcusable” que totes les administracions situïn la cultura entre els sectors “més perjudicats per l’epidèmia i més necessitats de suport vital urgent”. I, per tant, esdevingui “un dels objectes prioritaris del rescat financer i de les polítiques d’emergència que cal emprendre”.