Margarida Troguet, durant la seva intervenció [foto: CoNCA].
“La jornada d’avui és, en bona part, el resultat d’un procés d’escolta activa amb la participació de prop d’una vuitantena de persones i 20 trobades amb les organitzacions representatives dels diversos àmbits culturals”, ha destacat Margarida Troguet, presidenta en funcions del CoNCA, en la benvinguda institucional a la jornada. Segons ha subratllat, la trobada ha de servir per “continuar construint, conjuntament, una cultura més forta, més justa i més reconeguda”.
El primer bloc de la jornada duia per títol Si la cultura és un bé essencial, per què els professionals que s’hi dediquen no se senten prou reconeguts?, i constava de dues ponències. La primera, La cultura com a espai de possibilitats, a càrrec d’Enric Puig Punyet, director del Centre d’Art Santa Mònica, ha situat els principals nodes de tensió i els límits estructurals que afronta el sector. La segona, El laberint dels malestars, amb els gestors culturals Cristian Añó i Eduard Arderiu, ha estat una aproximació als afectes, tensions i dinàmiques laborals que configuren el dia a dia dels professionals culturals.
El segon bloc, Moltes veus, un objectiu comú, més participatiu, ha reunit representants d’associacions professionals de diversos àmbits culturals que han compartit experiències i han exposat les problemàtiques recurrents que afecten artistes, tècnics, gestors, productors, distribuïdors i exhibidors.
Finalment, el tercer bloc, La dimensió jurídica. En què es pot avançar a partir de les millores aconseguides, a càrrec dels advocats Cristina Calvet i Antoni Durán-Sindreu, ha analitzat el marc jurídic i normatiu actual, distingint les reclamacions ja assolides de les que encara resten pendents o en procés de negociació.
Reptes i línies d’acció
Entre els principals reptes identificats al llarg de la jornada destaquen la precarietat estructural, la intermitència laboral, la manca de contractes per escrit, la contractació mercantil abusiva, la rigidesa del sistema fiscal i la burocràcia excessiva. També s’han posat sobre la taula qüestions com la invisibilització de tasques essencials, les desigualtats de gènere i classe, la manca de reconeixement institucional i social, així com els riscos laborals i la salut mental dels professionals de la cultura.
La jornada ha conclòs amb un seguit de recomanacions orientades a les administracions, a les associacions professionals i sindicals del sector cultural, als equipaments i agents que desenvolupen activitat cultural, i als artistes i treballadors de la cultura. Entre les propostes prioritàries hi ha la dignificació de la contractació i dels honoraris, l’actualització del marc normatiu, el reforç de la representativitat laboral i la implantació de bones pràctiques que garanteixin condicions de treball justes, així com la protecció dels drets d’autoria davant l’impacte creixent de la intel·ligència artificial.
Els compromisos del CoNCA
Segons el CoNCA, aquestes línies d’acció han de contribuir a bastir un ecosistema cultural “més sòlid, sostenible i respectuós amb els professionals que el fan possible”. En aquest sentit, la institució es compromet a vetllar pel seguiment i acompliment d’aquestes recomanacions, a promoure una trobada el 2027 entre les associacions sectorials, les administracions públiques implicades i el sector empresarial de la cultura, i a fer el seguiment i la implantació de les mesures de l’Estatut de l’Artista arreu de Catalunya.
