El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha fet públics els deu guanyadors dels Premis Nacionals de Cultura 2016. Són Josep M. Aragonés i Rosa Fusté (Antaviana Films), Lola Badia, el Centre de Documentació de Patrimoni i Memòria / Carrutxa, la companyia Los Galindos, Joan J. Guillén, Dani Karavan, el Quartet Casals, Clara Segura, Antònia Vicens i Enrique Vila-Matas. El lliurament tindrà lloc el proper 8 de juny a Tarragona.
“Tots els guardonats destaquen per l’excel·lència de la seva obra i la seva trajectòria, la perseverança en la seva tasca, la contemporaneïtat del seu treball i l’empremta que cadascun ha aportat i continua aportant al seu sector d’activitat. Deu referents que contribueixen a ampliar i enaltir el projecte cultural català i que suposen un model a seguir tant per al sector professional com per a la ciutadania”, assenyala el veredicte. El jurat també destaca que “no ha dubtat a traspassar àmbits geogràfics, sectorials i d’edat” per premiar el talent i l’aportació a la cultura catalana.
Premis Nacionals de Cultura 2016
El plenari del CoNCA enguany ha distingit Josep M. Aragonés (Barcelona, 1951) i Rosa Fusté (Esplugues de Llobregat, 1957), fundadors d’Antaviana Films, com a “capdavanters” en la recerca tecnològica en el camp dels efectes especials digitals, 3D i la seva aplicació pràctica. El veredicte destaca que “la seva tecnologia avançada en el camp digital al servei de la creació i la innovació cinematogràfica ha contribuït a enaltir el nivell de la producció audiovisual de Catalunya i fer-la més competitiva. Entre altres premis, recentment han rebut reconeixements per les seves creacions en pel·lícules com Nobody Wants the Night, d’Isabel Coixet; El rey de La Habana, d’Agustí Villaronga, i La novia, de Paula Ortiz.
Per la seva part, la filòloga Lola Badia (Barcelona (1951) ha estat guardonada per “l’excel·lència en la seva constant dedicació” a la recerca i la investigació en la cultura literària medieval catalana. El jurat destaca que Badia ha publicat preferentment estudis i edicions sobre la lírica i la narrativa medieval posttrobadoresca d’escriptors Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs Marc, amb una atenció especial per la figura de Ramon Llull, de qui és “una de les veus més reconegudes”. Catedràtica de Literatura Medieval de la Universitat de Barcelona, ha estat impulsora i coordinadora dels tres primers volums de la Història de la literatura catalana, dirigida per Àlex Broch, iniciativa que busca convertir-se en la successora d’obres de referència de Jordi Rubió i Balaguer, de Martí de Riquer i Antoni Comas, i de Joaquim Molas.
El Centre de Documentació de Patrimoni i Memòria / Carrutxa ha estat premiat pel seu treball de recerca i divulgació en l’àmbit del patrimoni immaterial de les comarques de la Catalunya Nova i, principalment, del Baix Camp i el Priorat. El veredicte destaca que el centre ha treballat tant en la col·laboració i la participació en moviments festius i populars com en l’estudi i la recerca de l’activitat cultural del moviment associatiu, abraçant des de l’antropologia, la història, la filologia, l’arqueologia, l’etnomusicologia i tot el calendari anual, passant per les festes que relliguen la cultura festiva del Principat amb la valenciana, aragonesa i mallorquina, fins al joc de bitlles, els correbous i les bandes de música. “Duen a terme una labor rellevant tant en l’àmbit de la recerca com en el de l’associacionisme popular, fet que els dóna un alt crèdit”, remarca el jurat.
El CoNCA ha atorgat el Premi Nacional de Cultura a la companyia Los Galindos “pel seu enginy creatiu en els àmbits del circ i de les arts de carrer, fruit d’una constant voluntat de recerca i ànim de risc en l’expressió escènica circense”. El veredicte recorda que la companyia, que enguany celebra 25 anys, ha desenvolupat “un llenguatge singular i proper a tots els públics que s’ha vist enriquit” amb la col·laboració de professionals com Rogelio Rivel, Joan Armengol o Jean Palacy. A més, afegeix que la companyia “s’ha consolidat com a referent en l’àmbit nacional i internacional amb propostes artístiques en les quals l’emoció, l’humor i la faula fan de les realitats de la vida un espectacle compartit d’abast popular”.
El dibuixant, escenògraf, pintor i professor de l’Institut del Teatre Joan J. Guillén (Fuente del Maestre, Extremadura, 1947) ha estat guardonat per una trajectòria amb la qual “ha contribuït a modernitzar la caricatura política i el periodisme gràfic”, a través de les seves col·laboracions en publicacions com Triunfo, La Calle, Tele-Exprés, El Món, La Vanguardia o El Periódico, entre d’altres, i actualment al digital Catalunya Plural. El jurat també destaca que Guillén ha estat “un renovador” de les comparses festives i els espectacles de carrer i parateatrals, responsable de la comparsa de capgrossos Visca Picasso i creador d’escenografies, vestuaris i màscares per a teatre i òperes d’èxit representades arreu, des del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (1995) fins a La Cenerentola a la Lyric Opera of Chicago (2015).
Quant a l’escultor Dani Karavan (Tel-Aviv, 1930), el CoNCA destaca que “constitueix una de les personalitats internacionals més rellevants en el camp de les arts plàstiques i que ha posat Catalunya en el mapa cultural i patrimonial internacional amb la creació del memorial Passatges”, monument integra el paisatge de Portbou i el record del filòsof alemany Walter Benjamin. El jurat destaca que la seva obra “evoca valors humans, de cultura i de pau, i s’erigeix en memòria de tots els que fugen de la guerra a la recerca de pau i llibertat. El magnífic encaix d’aquesta obra en terra fronterera i el seu contundent significat fan del memorial un autèntic símbol d’altruisme i humanitat en el moment actual”.
Per la seva part, el Quartet Casals ha estat guardonat en reconeixement a “l’excel·lència” assolida en el seu àmbit i la “consistent carrera internacional” que ha desenvolupat des de fa prop de vint anys. El veredicte ressalta que els seus integrants–Vera Martínez (violí), Abel Tomàs (violí), Jonathan Brown (viola) i Arnau Tomàs (violoncel)– són “músics d’excepcional talent que han estat capaços de fusionar-se en una interpretació conjunta d’excepcional sonoritat”, amb un repertori que inclou un ampli ventall d’èpoques (des del barroc fins a la música contemporània) i que s’adapta “amb destresa” a cada estil. Actualment, el Quartet Casals és resident de la Musikhochschule de Colònia i imparteix classes a l’ESMUC.
El CoNCA ha atorgat un Premi Nacional de Cultura a Clara Segura (Sant Just Desvern, 1974) per “la qualitat interpretativa d’una actriu versàtil i polivalent que la fa capaç d’abordar amb èxit personatges de diferents registres”. El veredicte remarca que la seva trajectòria abraça tant l’escenari teatral com els platós cinematogràfic i televisiu, destacant “pel caràcter que imprimeix als seus papers”, ja siguin de naturalesa còmica o dramàtica. El jurat afegeix que el seu “talent” l’ha portat a triomfar aquests últims anys en obres de teatre com Incendis (2011), La rosa tatuada (2013) i Una giornata particolare (2015), i actualment en la sèrie la sèrie Nit i dia de TV3.
Per la seva part, Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha estat reconeguda “per la solidesa de la seva obra literària i el compromís amb els escriptors d’arreu del domini lingüístic català a través del treball que ha realitzat des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Català”. El veredicte ressalta que Vicens és una “autora inquieta d’inicis autodidactes”, i destaca obres com la novel·la 39º a l’ombra (1968), Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (1981), Tots els contes (2005), i Ungles perfectes (2007). “Darrerament ha construït una brillant obra poètica que ha merescut el reconeixement unànime del món literari”, afegeix el jurat, destacant en aquest sentit el seu darrer treball, Fred als ulls.
Finalment, Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) ha estat distingit “per la seva trajectòria intel·lectual i literària de reconegut prestigi internacional”. “Gran coneixedor de la literatura universal i hàbil narrador en llengua castellana, combina els gèneres de l’assaig i la novel·la en la seva creació, amb elogiades incursions en el món periodístic”, assenyala el jurat. El veredicte ressalta que la seva obra ha estat traduïda a més de trenta llengües, i destaca títols com Història abreviada de la literatura portàtil (1985), Recuerdos inventados (1994), El mal de Montano (2002), Kassel no invita a la lógica (2014) o Marienbad électrique (2015).
El jurat dels Premis Nacionals de Cultura, dotats amb 150.000 euros (15.000 per premi), estava integrat pels membres del CoNCA: Carles Duarte (president), Gemma Sendra (vicepresidenta primera), David Albet (vicepresident segon), Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola.
