El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha presentat aquest dilluns l’avaluació estratègica que ha realitzat de la Biblioteca de Catalunya, que presenta una sèrie de recomanacions de diferents aspectes d l’equipament.
Així, el CoNCA reivindica la necessitat que la BC disposi d’un contracte programa com a plasmació forma del compromís adquirit amb l’Administració, un acord que hauria de permetre dotar-la d’un pressupost adequat.
Pel que fa a la gestió, el finançament i la difusió, el Consell remarca la conveniència d’impulsar un pla de màrqueting com a eina estratègica per projectar la Biblioteca de Catalunya a la societat, a més d’explorar vies de finançament alternatives al recursos públics.
Quant a l’oferta d’activitats, el CoNCA considera de gran interès disposar d’espais expositius, un de permanent dedicat tant a la col·lecció com a l’àmbit del llibre, i un altre per a mostres temporals de suficient format per itinerar fons propis i coproduccions amb tercers.
Respecte a l’organització i les relacions institucionals, el CoNCA entén que l’articulació d’un comitè científic assessor especialistes i coneixedors dels fons de la BC i la interacció amb d’altres institucions afins a l’àmbit bibliogràfic i cultural poden esdevenir iniciatives a considerar per posar en valor el coneixement de l’entitat centenària i expandir-ne la visibilitat acadèmica.
Aquesta és la quarta avaluació estratègica del CoNCA. Les tres anteriors es van realitzar sobre el MNAC, el Mercat de les Flors i el Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, que es van presentar durant l’any passat. Actualment, el Consell està treballant en l’avaluació estratègica de la Filmoteca de Catalunya i del Gran Teatre del Liceu.
Les recomanacions del CoNCA sobre la Biblioteca de Catalunya
Relacions institucionals i organització interior
- Acordar contracte programa amb periodicitat a mitjà termini on s’estableixi un compromís entre l’Administració i l’equipament per vincular a les activitats les dotacions econòmiques necessàries, i que l’Administració validi l’estratègia adoptant el compromís pressupostari que se’n deriva.
- Estendre la cooperació i les coproduccions amb d’altres entitats a l’àmbit acadèmic, editorial, literari o musical per desenvolupar tot tipus de continguts o aspectes tècnics que generin beneficis de permeabilitat cultural. En aquesta línia, es considera bàsic enfortir les relacions amb el sector editorial i literari.
- Articulació d’un comitè consultiu científic, de caràcter àgil i accessible que permeti la participació d’especialistes de continguts conservats en la institució. Es troba que aquest tipus d’òrgan milloraria la posada en valor dels continguts, faria d’intermediari amb la recerca externa, i revertiria en un increment de l’excel·lència global de la institució.
- Es considera que conjuntura econòmica obliga a la màxima adaptabilitat de l’estructura, amb la internalització de processos i l’optimització dels recursos humans i materials disponibles.
Finançament i gestió
- Dimensionar l’aportació pública al finançament necessari per desenvolupar els objectius normatius. A part de l’estructura mínima per la gestió del fons i l’oferta de consulta, incrementar la dotació pressupostària per possibilitar una oferta d’activitats que permeti l’ens actuar com equipament cultural obert a la societat.
- Es creu que l’autofinançament esdevé el complement imprescindible a les aportacions públiques. Considerar possibles alternatives l’obtenció de recursos a través de patrocinis finalistes, un augment i potenciació de l’oferta de serveis, i l’explotació turística, entre d’altres.
- Recuperar els fons per a l’adquisició amb independència de les aportacions dedicades a les despeses d’estructura i d’activitats.
Continguts i oferta
- Implementar un pla de màrqueting i la corresponent estratègia comunicativa per projectar la Biblioteca a la societat, introduir-la en l’imaginari col·lectiu i convertir l’equipament en un referent social.
- Disposar d’una exposició permanent o semipermanent de suficient volum i qualitat que, en part, sigui una reinterpretació i actualització del Museu Marès del Llibre.
- Impulsar un espai d’exposicions temporals de gran format, on s’exhibissin fons propis i coproduccions amb tercers, amb els quals es puguin establir sinergies i que permetin actualitzar l’oferta d’activitats de l’ens.
- Analitzar els punts forts de la institució que poden ser atractius pels diferents grups de públic i dels nínxols de mercat on pot ser d’interès focalitzar l’oferta de formació, a fi de potenciar les activitats educatives. Oferta que, en bona part, hauria de nodrir-se de les exposicions, les activitats (restauració, enquadernació, catalogació, etc.), la temàtica literària i els valors patrimonials.
- Articular una xarxa territorial d’institucions associades on, amb una relació més estreta i continuada, es puguin generar continguts per a coproduccions i activitats conjuntes.
Oportunitats de l’entorn
- Davant la possibilitat de l’assumpció dels actuals espais de l’Escola Massana a partir del 2017, incloure en l’estratègia general de la BC la definició d’un pla d’acció al respecte, i determinar quins són els projectes vinculats i els objectius que es persegueixen.
- Valorar la possibilitat de confluència amb la futura Biblioteca Central de Barcelona, així com l’oportunitat que pot representar una col·laboració directa en tot el projecte i el seu desenvolupament.
- La ubicació física de l’equipament es considera que resulta inherent a oportunitats vers a sinergies amb altres equipaments també presents en el clúster cultural de la zona (MACBA, CCCB, Liceu o Filmoteca, entre d’altres) i a l’aprofitament del gran mercat turístic que l’emplaçament implica.
