L’Informe anual de la cultura elaborat pel CoNCA dibuixa un escenari molt complicat a punt de traspassar les línies vermelles, tal com vam avançar el passat dimarts a Cultura 21. “No podem fer més passes enrere”, ha advertit aquest dijous el seu president, Carles Duarte, davant la comissió de control parlamentària. “No és retòrica, no és un discurs, és la realitat”, ha afegit. Segons ha remarcat, el CoNCA viu la situació acutal amb “molta angoixa”, perquè tot el que es destrueixi ara serà molt difícil de reconstruir.
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts considera que al món de la cultura li fa falta “musculatura sectorial i estructures sòlides amb millors condicions” per donar resposta a les dificultats, fet que atribueix, entre altres factors, a la “mancança històrica” d’una llei de mecenatge “ambiciosa” i a la reducció de pressupostos públics, els quals remarca que “mai” no han arribat als nivells d’altres països “de referència”.
Aliança publicoprivada
El Consell considera que, a Catalunya, la cultura hauria de ser un sector estratègic per sortir de la crisi i no un sector castigat per la manca de finançament. Per aconseguir-ho, afirma que cal redefinir “urgentment” el model de finançament actual amb una “indispensable aliança publicoprivada”. En aquest sentit, apunta que s’han de desenvolupar noves fórmules mixtes que permetin una millor i més gran participació ciutadana, així com més iniciativa i compromís del sector privat.
El CoNCA aclareix que no es tracta de defugir la responsabilitat de les administracions públiques, sinó “d’obrir el ventall” de possibilitats de col·laboració i “explorar” totes les vies de participació a totes les parts que puguin contribuir al desenvolupament de projectes culturals.
Més concretament, aposta per promoure un teixit empresarial cultural de major dimensió, amb més recursos per assumir riscos i innovar, i amb capacitat per fer-se present en els mercats exteriors. A més, afirma que cal “trencar dinàmiques d’aïllament” entre els diferents subsectors i de debats sobre quins són els límits del sector cultural.
Redefinició del model financer
Per remodelar el sistema del finançament cultural, el CoNCA proposa les següents accions:
- Reflectir en els pressupostos públics el pes del valor social i econòmic de la cultura · Per una banda, prioritzant estratègicament l’assignació de recursos, fent més flexibles i donant agilitat a les línies de crèdit oficial a la cultura. Per l’altra, fomentant una major implicació del finançament privat en les institucions públiques.
- Innovar en les fonts de finançament d’associacions, equipaments i esdeveniments culturals · Estudiar quines opcions de productes, serveis i estratègies complementàries a la venda d’entrades es poden oferir per incrementar els ingressos. En aquest sentit, assenyala que no es poden desatendre les possibilitats que ofereixen el marxandatge, la venda de productes culturals, la restauració i els complements d’oci, i aplicar-hi criteris innovadors per obrir noves possiblitats.
- Nova llei de mecenatge · El CoNCA considera que Catalunya hauria de tenir en la nova llei una influència com a mínim proporcional a la importància que té el sector cultural català en el conjunt de l’Estat. Així, insta a demanar l’impuls d’una nova normativa que permeti reduir les restriccions actuals i facilitar el desenvolupament de la cultura del mecenatge.
- Nous sistemes de finançament · El Consell anima facilitar l’impuls de societats de capital risc per a projectes culturals, la figura dels business angels, o el micromecenatge. A més, insta al Departament de Cultura a desenvolupar un espai d’informació dels programes europeus d’ajuts, com ara Europa Creativa.
- Política d’activació econòmica · L’ens considera necessari ajudar a estructurar empreses culturals mitjans i grans i proposa invertir en formació i en capacitació professional dels seus treballadors. També considera que calen gestors culturals que aportin visió empresarial, una administració pública més formada i compromesa amb el sector, i estructures representatives com a interlocutores per definir les noves prioritats i liderar els canvis que es requereixen.
Captar nous públics
En el seu informe anual, el CoNCA assegura que la situació actual ha dificultat l’avenç en la consecució de reptes “pendents”, com assolir més diversificació de públics. Per aconseguir-la, l’ens apunta que les administracions haurien de revisar el pes de les polítiques d’ajut incrementant les estratègies d’estímul al consum més que a les de foment a la producció. A més, creu que convé consolidar les estratègies de reducció de preus a col·lectius desafavorits, sobretot en els projectes que reben ajuts públics.
Així, el Consell proposa establir noves estratègies de col·laboració en la captació i la fidelització del públic, per exemple implicant-lo més a través del micromecenatge; dotar de més transparència i accessibilitat als centres culturals, i estimular la col·laboració amb altres ofertes culturals més populars o alternatives per compartir públics; plans coordinats d’oferta cultural dirigida a un públic no habitual i polítiques d’estímul al consum; impulsar un major compromís dels mitjans de comunicació amb la cultura, i un compromís més gran de l’escola en la formació de públics i en la difusió de projectes culturals.
Incrementar la internacionalització
El CoNCA troba “indispensable” afavorir una estratègia d’internacionalització cultural intencionada amb la participació i el consens entre el sector públic, aportant les plataformes, i el sector creatiu, aportant talent i estructura empresarial.
Més concretament, l’ens insta les institucions públiques responsables de la internacionalització a generar un marc comú estratègic d’actuació amb l’objectiu multiplicar el seu impacte; a oferir formació, plataformes i suport a les empreses per fomentar la cultura exportadora, i a aprofitar els grans esdeveniments culturals per generar mercats de contractació internacional.
El Consell també recomana identificar els mercats amb més possibilitat de col·laboració i cooperació i establir-hi estratègies d’intercanvi; que les iniciatives formatives desenvolupin acords amb institucions internacionals, i implantar programes d’apadrinament perquè creadors ja consolidats i reconeguts internacionalment ajudin a obrir camí a noves generacions.
Els compromisos del CoNCA
Un cop analitzat l’estat de la cultura, en l’Informe el CoNCA es compromet a realitzar una sèrie d’actuacions resumides en 13 punts:
- Promoure la creació d’un espai d’assessorament i recerca de fonts de finançament innovadores per ajudar creadors i col·lectius, associacions i organitzacions culturals a millorar la seva capacitat econòmica.
- Estudiar la creació del Consell del Mecenatge que afavoreixi la interdependència entre els sectors públic i privat per millorar el finançament dels projectes culturals.
- Defensar un increment pressupostari del Departament de Cultura perquè arribi al 2% en el conjunt del pressupost de la Generalitat.
- Treballar per mantenir una major transparència en l’atorgament de subvencions. Intervenir i col·laborar en els ajuts a la creació per obtenir el major nivell pressupostari possible i un millor ús dels recursos, avaluant i fent el seguiment dels beneficiaris.
- Donar visibilitat i transparència a les auditories del CoNCA, on es destacaran les bones pràctiques en aspectes de cohesió social, d’innovació, de creativitat, d’obertura de noves vies de finançament i de nous públics, entre d’altres.
- Impulsar el Consell com a espai de reflexió que afavoreixi els ponts i la transversalitat entre la cultura humanista i la cultura tecnocientífica.
- Desenvolupar beques que apostin per l’excel·lència promovent acords amb els principals centres de formació internacionals en arts i cultura. Estudiar la possibilitat d’obrir noves beques per facilitar la presència de talent internacional a Catalunya.
- Promoure la redacció d’un Estatut de l’artista que ajudi a regular el dret a la llibertat de creació; la protecció dels drets patrimonials, d’imatge i morals de la seva obra; els aspectes jurídics, socials i laborals que garanteixen plenament el reconeixement de la seva condició professional, i les mesures que facilitin la seva mobilitat.
- Dissenyar un full de ruta sobre la relació entre cultura i educació, i promoure la creació del Consell per a la Cultura i l’Educació amb l’objectiu d’estimular projectes culturals adreçats al món educatiu i la presència de representants del món artístic i cultural a les aules.
- Contribuir a la posada en marxa l’Institut Superior de les Arts previst en la Llei d’educació de Catalunya.
- Tirar endavant juntament amb l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), la creació d’una plataforma d’assessorament i formació per ajudar el sector menys industrialitzat a introduir-se en el mercat digital, tant des del punt de vista tecnològic com dels nous models de negoci, les noves formes de creació, els nous formats o l’ampliació de públics.
- Impulsar la constitució de l’Observatori de la Cultura, que ha de tenir com a objectiu la recollida i la sistematització de dades útils i significatives sobre la realitat cultural del país.
- Propiciar l’Agenda Cultural renovada i potenciada, a fi que esdevingui un instrument digital de difusió que mostri el conjunt de l’oferta cultural. A la vegada s’assumiria un servei d’assessorament del sector cultural en la recerca i l’ampliació de públics que afavorís l’establiment d’estratègies d’informació i comunicació per a una presència més gran de la cultura.
