El director de cinema, guionista i productor Ventura Pons i Sala ha mort aquest dilluns als 78 anys. Tan bon punt s’ha conegut el decés del prolífic cineasta s’han succeït les mostres de condol, especialment des del món cinematogràfic, així com els reconeixements a la seva trajectòria i contribució al cinema català.
Nascut a Barcelona el 1945, Ventura Pons va dirigir una trentena de pel·lícules, la majoria de les quals produïdes per la seva productora, Els Films de la Rambla, i amb guions seus. Va debutar el 1977 amb el documental Ocaña, retrat intermitent després de deu anys en la direcció teatral. Posteriorment vindrien una sèrie de reeixides comèdies, com El vicari d’Olot (1980), La rossa del bar (1986, la primera amb la seva productora), Puta Misèria! (1989), o Què t’hi jugues, Mari Pili? (1991).
Alguns dels seus films són adaptacions de textos i obres d’autors com Quim Monzó –El perquè de tot plegat (1994) i Mil cretins (2011)–; Josep M. Benet i Jornet –Actrius (1996) i Amic/Amat (1998)–; Sergi Belbel –Carícies (1997), Morir (o no) (1999) i Forasters (2008)–; Lluís Anton Baulenas –Anita no perd el tren (2000), Amor idiota (2004) i A la deriva (2009)–; Jordi Puntí –Animals ferits (2005)–; Ferran Torrent –La vida abismal (2006)–, o Lluïsa Cunillé –Barcelona (un mapa) (2007)–. La seva darrera pel·lícula va ser Be Happy!, de 2019, el seu únic musical.
Ventura pons va publicar dos llibres de memòries: Els meus (i els altres) (2011) i He tastat molts fruits de l’arbre de la vida (2018).
Pons també va provar sort en el món de l’exhibició cinematogràfica sense èxit. El 2014 va encapçalar la recuperació dels Cinemes Texas de Barcelona per projectar cinema en català; tres anys més tard va fer el mateix amb els Albatros de València (rebatejats com a AlbaTexas), i el 2018 amb els cinemes Las Vegas de Figueres. Tots tres van acabar tancant per problemes econòmics. Els dos darrers ho van fer el 2019, i els de Barcelona el 2020, coincidint amb la pandèmia.
Al llarg de la seva trajectòria, Ventura Pons ha rebut nombroses distincions: el Premi Montserrat Carulla del FIC-CAT (2023); el Gaudí d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2015); la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2007); la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (2001), i el Premi Nacional de Cultura en la modalitat de cinema (1995), entre molts altres.
