El Cercle de Cultura insta les institucions públiques –catalanes, espanyoles i europees– a impulsar de manera immediata un conjunt de mesures que permetin el manteniment del teixit productiu i l’activitat dels sectors culturals, i així “garantir la continuïtat de la feina desenvolupada per creadors, artistes i treballadors de la cultura, associacions i de tots aquells ciutadans que hi participen a través de la cultura popular i tradicional”.
L’entitat considera “urgent” donar una resposta positiva basada en “incentius i ajudes econòmiques facilitadores de l’accés cultural i el consum”, les quals siguin “verificables, clares i directes als actors dels sectors de la cultura”, per tal de preservar la continuïtat d’empreses, institucions, entitats i professionals.
El Cercle ha impulsat un manifest on remarca que la cultura “no és una despesa”, sinó una “inversió” i un sector econòmic “important” (el 3,5% del PIB), el qual “afecta de manera important” altres sectors com el turisme i el comerç”.
El document recorda que, a la situació de dèficit en el finançament de la cultura i a la manca d’una llei de patrocini, mecenatge i participació social, ara s’hi afegeix una crisi pandèmica global. “Podem asseverar que els sectors culturals es troben davant del moment més difícil i decisiu de la seva historia”, afirma.
El manifest, al qual s’han adherit nombroses associacions i entitats culturals, concreta en deu punts les reclamacions:
- La cultura és un dret recollit per la declaració Universal dels Drets Humans, i un bé de primera necessitat, i així ha de quedar establert en totes les normes del nostre país, a partir d’ara i per al futur.
- Això comporta que ha d’estar protegida, impulsada i promocionada, amb uns recursos suficients i adequats a aquesta importància.
- La cultura hauria d’integrar-se en els plans estratègics de desenvolupament territorial, social i econòmic.
- Calen mesures de “xoc” destinades a injectar recursos en el sector amb caràcter immediat. Més enllà de l’endeutament per sortir de la crisi caldrà actuar de manera urgent per preservar tot el teixit cultural, amb especial atenció a la preservació del joc de forces equilibrades entre el sector públic i el privat.
- Són imprescindibles mesures de protecció tant dels artistes, creadors, tècnics i gestors com de les empreses, entitats i institucions culturals, font de riquesa i treball de moltes persones.
- Cal una coordinació estratègica que impliqui als departaments de Cultura, Salut, Educació, Empresa, Treball, Territori i Interior, en la planificació de la recuperació de l’activitat, per no estigmatitzar els espais culturals, com va succeir en l’inici d’aquesta crisi. Caldrà pactar amb el sector les condicions en les quals es planteja la tornada, així com els protocols de seguretat que generin confiança al públic.
- Cal una gran campanya de comunicació i màrqueting dirigida a recuperar el públic cultural sensibilitzant-lo de la necessitat de la seva complicitat per generar una viabilitat dels sectors culturals el més aviat possible.
- Cal començar a treballar en iniciatives legislatives que permetin disposar d’una Llei de mecenatge, patrocini i participació social que esdevingui un veritable estímul per a la participació tant de les persones físiques com jurídiques en el finançament de la cultura.
- Cal posar-se a treballar en l’actualització del marc normatiu que afecta els sectors de la cultura, aprofitant els potencials reals de desenvolupament estratègic del model econòmic, social i territorial.
- Volem ser considerats tan necessaris com ho hem estat per superar aquest confinament. Ara, però, toca a les administracions posar les eines, les lleis i els recursos per ajudar al sector cultural.
