Arrenca una nova legislatura i el Cercle de Cultura ja ha posat deures al nou conseller del gremi, Santi Vila. Entre d’altres, demana segellar d’una vegada el fins ara frustrat Acord Nacional per a la Cultura, així com revisar el marc normatiu, jurídic i financer del sector.
A més, l’entitat insta Vila a què “els criteris de participació pressupostària” del Departament respecte el pressupost total de la Generalitat siguin “una de les seves prioritats”, assenyala en la declaració 18 mesos per bastir una política cultural.
“Segur que és conscient que amb el pressupost d’uns centenars de metres de carretera es podrien bastir quilòmetres sencers d’autopista cultural; valgui aquesta irònica metàfora per indicar que som conscients que tenim un conseller que coneix la dimensió real de les necessitats i demandes del sector cultural”, afirma.
Quatre elements prioritaris
A banda de la qüestió pressupostària, el Cercle de Cultura estructura les prioritats del sector en quatre grans eixos:
- La reconstrucció d’un espai de centralitat, en el context de la política catalana, de la cultura i les polítiques culturals. Per a l’entitat, d’això depèn poder afrontar de nou i finalment enllestir un gran acord cultural amb el conjunt de les forces polítiques, les institucions i els agents del sector. En aquest punt també demana resoldre les “enormes ambigüitats” que afecten la funció actual del CoNCA i l’establiment d’una agenda “sòlida i estable de col·laboració” amb el món municipal.
- La construcció de nous escenaris d’entesa i col·laboració amb els agents del sector, bé pertanyin a la lògica social de la cultura o a la seva dimensió productiva i econòmica. El Cercle assegura que cal una “profunda revisió” del marc normatiu, jurídic i financer del sector creatiu i cultural català per assegurar que el seu potencial es pugui desplegar de manera eficient tant pel que respecta els mercats interns com els exteriors.
- Donar prioritat als programes de promoció a la demanda. Per una banda, concretant “d’una vegada per totes” un pla de treball conjunt amb el món de l’educació, i per l’altra incentivant “de manera efectiva” el consum cultural de la ciutadania.
- Finalment, l’entitat assegura que cal reflexionar envers el “paper de referència” que han de jugar els gran equipaments culturals nacionals, dels quals diu que estan sotmesos “amb excessiva regularitat a debats públics que posen en qüestió la seva exemplaritat”.
El Cercle de Cultura afirma que la “complexitat” de l’actual conjuntura política afecta “de manera excepcional” el desenvolupament de les polítiques culturals. Amb tot, tal com ja va fer amb la Declaració de Catalunya per la Cultura. Les línies vermelles de la cultura a Catalunya impulsada el 2012, l’entitat vol posar l’accent en la “necessitat” de recuperar el debat envers la “importància estratègica” de les polítiques culturals.
Valoració de la gestió de Mascarell
El Cercle de Cultura aprofita la nova declaració per fer una valoració de la gestió com a conseller de Ferran Mascarell (que va ser un dels impulsors de l’entitat), una etapa on considera que hi ha hagut “notables encerts”. Entre aquests, esmenta com un “èxit indiscutible” de la seva gestió el “manteniment de l’statu quo entre el conjunt del sector cultural i el Govern”, així com l’elaboració d’una agenda de prioritats en matèria patrimonial, sectorial i industrial que “permet afrontar el futur amb ordre i coherència”.
També destaca el fet d’haver d’iniciat un “debat imprescindible” amb els grans agents econòmics (cita com a exemple les operadores de telecomunicacions) per afrontar l’estructuració del finançament de la cultura en el futur immediat.
Com a objectiu fallit més important, el Cercle cita la no aprovació d’un Acord Nacional per a la Cultura que “estava destinat a constituir la principal herència” per a la nova etapa que ara comença.
L’entitat també posa en el passiu de la gestió de Ferran Mascarell la “reducció percentual” del pressupost destinat a Cultura respecte el total de la Generalitat, i la “progressiva pèrdua de valor referencial” que han patit els grans equipaments culturals públics. Per al Cercle de Cultura, aquest darrer punt és conseqüència tant de les reduccions pressupostàries com d’una “profunda manca de revisió” en els seus models de governança.
