L’entitat de caràcter privat i associatiu sorgida fa poc més d’un any Cercle de Cultura ha emès una declaració on demana al Govern i al Departament de Cultura una “ràpida solució a l’actual conflicte institucional” originat amb la crisi del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).
En el document, on demana a la Generalitat “diàleg” amb agents socials, culturals i polítics per tal que el “nou CoNCA” tingui totes les garanties necessàries per aconseguir els seus objectius, el Cercle expressa uns postulats en part coincidents amb els del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va ser un dels seus impulsors abans d’accedir al càrrec.
Un Consell assessor i mediador
La declaració del Cercle fixa els paràmetres sobre els que considera que es pot refundar l’ens en un “marc viable” en l’aplicació de les polítiques culturals. En concret, reclama “activar” un CoNCA que asseguri la independència de la cultura respecte els interessos partidistes; que vetlli pel desenvolupament de la cultura i actuï com a mediador amb els agents socials quan convingui; que assessori les polítiques culturals; i que mantingui un diàleg permanent amb els agents culturals i la ciutadania que asseguri el sosteniments dels criteris de llibertat, transparència, pluralitat ideològica i diversitat sectorial.
A més, demana ampliar les funcions del CoNCA en el terreny de la cultura i les arts, en diàleg amb les ciències, i “amb independència de la sectorialització funcional amb què les polítiques culturals tradicionals han actuat els darrers decennis”. També aconsella nomenar com a membres del Consell persones “d’indubtable i reconegut prestigi” intel·lectual, artístic o científic, i amb la “voluntat inequívoca” de servir de manera desinteressada la cultura catalana.
Perills d’una alta intervenció pública en la cultura
En el document, el Cercle de Cultura assegura que gestionar o no directament programes concrets de la política cultural d’un determinat Govern i disposar de competències estables per sobre dels criteris d’aquest són “una possibilitat instrumental” que “en cap cas hauria de distreure el CoNCA de les seves funcions bàsiques”.
Un alt nivell d’intervenció pública en la cultura “genera responsabilitats que no es poden defugir”, però també “perills potencials”, com la dificultat de mantenir “un equilibri estable entre les tasques que són conceptualment públiques i les capacitats creixents de la iniciativa privada”. Un altre perill, afegeix el Cercle, és “una possible intromissió de la política partidista en els afers culturals que pogués manllevar la necessària llibertat dels creadors i dels productors culturals”.
