L’entitat associativa nascuda a principis d’octubre i de la qual Ferran Mascarell n’era el vicepresident primer abans de ser nomenat conseller, el Cercle de Cultura, també ha dit la seva pel que fa a les retallades pressupostàries al sector. De manera més ‘amable’ en les formes ―no ha recolzat la manifestació del 21 de març perquè prefereix “fer-se sentir en el diàleg”―, però amb un contingut força explícit en forma de manifest, amb el títol A favor d’una excepció cultural, el qual va presentar aquest dijous.
De la mateixa manera que el Cercle mostra la seva satisfacció per “l’encertat” nomenament de Mascarell, encara soci de l’entitat, com a conseller de Cultura, mostra el sentiment contrari cap als recursos econòmics que el Govern destina al sector. Tot i assegurar ser conscients de la difícil situació financera del país i entendre que les finances públiques s’han de redimensionar, demanen que la Generalitat mantingui els pressupostos destinats a cultura, ja que aquests “han estat històricament insuficients i poc ajustats” a la seva importància. Per això, l’entitat reclama una “excepció cultural”, entenent a més que es tracta d’una xifra que “no alteraria de manera significativa el pressupost global” del Govern.
El Cercle de Cultura considera que, si es situa el sector dins la retallada “general i lineal” en lloc d’atendre la seva singularitat, significaria “començar aquest nou període insistint en la discriminació històrica que ha sofert la cultura en comptes d’iniciar el camí que li permeti convertir-se en eix vertebrador de Catalunya”.
El manifest A favor d’una excepció cultural també insta a una reflexió “urgent” per arribar a l’establiment d’un nou marc jurídic i econòmic per al sector, el qual ha de permetre “distingir de manera més apropiada” els serveis culturals públics i les activitats, i el “correcte desenvolupament” del sector.
El document també demana donar “inequívoques” mostres polítiques d’una major transversalitat de la política cultural amb altres departaments de la Generalitat (Ensenyament, Economia i Coneixement, Empresa i Ocupació), i fixar uns àmbits d’actuació que permetin consolidar unes bases estables de desenvolupament de les activitats culturals i creatives.
Aquests àmbits, segons el Cercle, serien la millora de l’accés al finançament i als mercats; del potencial que ofereixen les eines de la propietat intel·lectual (que considera que pateixen un diferencial negatiu com el del dèficit fiscal); de l’educació i formació en competències empresarials dins del sector; dels mecanismes de foment de les inversions associades a recerca i innovació; i la promoció d’una major col·laboració entre empreses del sector i entre aquestes i la universitat.
Finalment, també demana que el Departament de Cultura disposi d’una adequada arquitectura d’informació que “permeti una anàlisi precisa i un seguiment acurat de les activitats culturals i creatives a Catalunya amb la finalitat de discernir, sobre la base d’un consens ampli i indiscutible, les autèntiques prioritats culturals del nostre país”.
